Gestió de sentiments col.lectius

12.10.2017 | 07:09

La crisi econòmica ha fet brollar dins de les empreses diversitat de sentiments i emocions, algunes de negatives com por, enuig,tristesa i també alguna (escadussera) d´alegria i estabilitat. Les emocions són personals, però les organitzacions també tenen sentiments. Els sentiments d´una organització no són la suma dels sentiments de cada membre del col·lectiu, sinó que té «vida pròpia» i quan aquest «sentiment propi» és un dels negatius, l´organització queda paralitzada i no pot progressar, sobretot a mitjà i llarg termini.
La força del sentiment col·lectiu és tan important que gran part del que una persona desitja a la vida té a veure amb el fet de ser acceptat pels altres, ser apreciat i saber que connecta amb els ideals socials que en el seu ambient prediquen. El sentiment col·lectiu forma part dels anhels i ànsies més profundes de la persona i són també la més autèntica raó de les seves alegries i tristeses, dels seus amors, odis i pors.
Els responsables d´empreses, intel·ligents i espavilats, que han sabut identificar algun d´aquests sentiments negatius, tòxics per a la seva organització, han fet una immersió en el model de direcció Feelings management («La gestió dels sentiments col·lectius»), creat per Javier Fernández Aguado, que acredita una llarga carrera, amb nombrosos guardons com a directiu, empresari, coach d´alta direcció i professor acadèmic.
El seu mètode i sistema d´avaluació permet identificar el sentiment arrelat en el col·lectiu i proposa la manera de dirigir el grup dels sentiments negatius als positius. De la por a la confiança. De les ordres com a l´exèrcit a l´apoderament de l´equip i els seus components. De l´estricte compliment a les normes a la pro activitat i la creativitat. Pensem que el «temor» i la «por» fruit d´una «Direcció per Amenaces», no tan sols no ajuda a millorar, sinó que impulsa la inhibició.
El directiu ha de guanyar-se els sentiments de l´organització, dia a dia, tot i saber que són canviants Si no ho fa, el sentiment d´il·lusió del principi de l´empresa, pot esdevenir odi. Un bon directiu no pot prometre una millora i després no complir-la.
Sabem que les polítiques de les empreses i de qualsevol organització han de basar-se en la raó i aquesta raó genera polítiques que han de fer moure persones. Compte, però, no es poden separar els sentiments col·lectius de la raó. Han d´anar junts. S´han d´equilibrar per crear harmonia en el grup.
Les empreses no poden prendre decisions que afecten persones només per la «raó econòmica» perquè la seva raó quedarà coixa si desestima els sentiments dels grups amb els quals l´empresa es relaciona perquè crearà ressentiments sempre tòxics per la necessària eficàcia.
Tot l´exposat, també és vàlid per als alts dirigents polítics i de l´estat. No poden prendre decisions pensant només en les «raons d´estat» que procura la conservació del propi estat «peti qui peti». Pensem que el concepte «raó d´estat» va ser creat per Maquiavel i ja sabem que per ell «el fi justifica els mitjans». Des de l´ètica i els sentiments humanitaris, de cap de les maneres ho podem acceptar. La «raó d´estat», també ha de tenir en compte els sentiments dels col·lectius als quals vol aplicar les lleis, expressió de les seves «raons d´estat». Si no té en compte els sentiments, difícilment remaran al seu favor i es comprometran en els seus objectius.
Decidir només partitn de la «raó econòmica» i la «raó d´estat», és pa per avui i gana per demà. És imposar la submissió per la por. La por afebleix la creativitat i allunya el compromís. Sense creativitat i compromís, no hi ha veritable progrés.
El sentiments col·lectius són vius i presents, fora bo que tot dirigent, sigui empresarial o de l´estat, els sàpiga identificar, els tingui presents i els sàpiga gestionar.
Feelings Management, em permeto recomanar la seva lectura, molt adient per reflexionar i posar remei a la crisi de gestió de sentiments col·lectius que vivim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema