Els dies políticament convulsos es caracteritzen perquè en algun moment algú ha d´anar a comprar el pa. Qui diu comprar el pa diu fer el llit o canviar l´aigua al canari. Crec que canviar l´aigua al canari té un doble sentit, però ara només em ve el de canviar-li l´aigua al canari. Vaig tenir-ne un fa anys, que no li agradava abandonar la gàbia, encara que li deixessis la porta oberta. De vegades ell mateix la tancava amb el bec. La realitat, els límits dels barrots, li feia vertigen. Cantava quan jo obria l´aixeta de la cuina per rentar els atuells.
Però tornem al que anàvem: a la difícil combinació entre la vida quotidiana i la política quan la política adquireix unes dimensions exagerades. La realitat política d´aquests dies ho impregna tot, però si el nen es desperta amb febre, cal trucar al metge. Tant si té febre com diarrea, els pares s´angoixen. De moment, no se´l pot portar a l´escola. A qui l´hi deixem?
- Als teus pares, que no treballen -diu ella.
- Però estan molt grans i es cansen -diu ell.
- Doncs a veure què fem, jo ??ja he arribat tard al despatx un parell de vegades aquest mes.
Potser, en aquest mateix instant, Puigdemont està fent unes declaracions importantíssimes, que de seguida formaran part de la maquinària de la realitat. Però les rodes dentades de la realitat, tan grans, no sempre coincideixen amb els diminuts engranatges de la vida domèstica. Mentre algú col·loca una bandera al balcó, un altre algú està decidint la qualitat de la fusta del taüt en el qual incinerarà el seu pare.
- Aquest està bé. Total, el cremarem -diu ell.
- Però amb el meu pare a dins -diu ella.
La política hauria de servir per fer-nos més fàcil la vida quotidiana. En altres paraules, perquè, quan anem al supermercat, a les prestatgeries de l´oli hi hagi l´oli i, a les dels llegums, els llegums. Si no podem emportar-nos a casa les llenties, mala cosa. Molta gent, a Catalunya, ha fet apilament aquests dies d´oli i llegums. Per por del desproveïment. Mala política, la que produeix aquesta por.
