Refredat

12.10.2017 | 07:09

Primer va ser com una mena de picor venial a la gola, una mena de pessigolleig sospitós, però vaig pensar que ja passaria, la fràgil naturalesa dels humans té aquestes coses i –ja ho deia la meva àvia– quan no tenim un «ai», tenim una ceba. Però l´endemà la cosa va anar a més, em regalimaven gotes de suor pel front i sentia la roba enganxada al cos, aleshores vaig començar a prendre les coses que els autònoms tenim a la farmaciola, acumulades de temporades anteriors, perquè tampoc és qüestió de comprar-ne de noves a cada refredat, però no em feien gaire efecte. Em vaig ficar al llit aviat, tapat amb la primera manta de la tardor, i a mitjanit ja estava xop, suava per tots els porus i els llençols semblaven un mar enmig de la tempesta. Flotava en una mena de somni febril, com en una pel·lícula de Tom Cruise en 3D en la qual no identifiques exactament qui és el bo o el dolent, però saps que el protagonista ets tu i que tothom et persegueix vagis cap on vagis. Al matí em sentia millor, però el pit va començar a expel·lir mucositats que volien sortir de la manera que fos a l´exterior, pel nas, per la boca, per les orelles, pels ulls o directament obrint-se pas entre les costelles. Durant el dia vaig gastar l´equivalent a un bosc boreal de mocadors de paper, la pantalla de l´ordinador patia constants agressions i els meus comentaris al Facebook es contaminaven inexorablement amb rinovirus. A partir d´aquest punt el gràfic del refredat va anar dibuixant una corba de baixada, lenta, amb oscil·lacions, però constant. Ara ja ha passat el temps suficient per estabilitzar-ho i poder-me declarar d´alta novament en el món dels vius. Algun dia hauré d´anar al metge per a explicar-li tot això.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema