La cuina cristiana

13.10.2017 | 07:05

Mengeu allò que us posin davant, es diu a l´Evangeli de Sant Lluc. Poques religions, al món, són tan permissives i obertes en els temes del menjar com el cristianisme. En efecte, el cristianisme, respecte del judaisme i també de l´islam –tot i ser aquest posterior– representa una actitud revolucionària i comprensiva respecte del menjar. Davant de les restriccions de l´Antic Testament –no menjar porc, ni sang, ni conill, ni llebre, ni caça, ni peixos sense escata...–, el mateix Jesucrist afirma el següent: «Escolteu-me tots i enteneu-me bé: no hi ha cap cosa fora de l´home que en entrar-hi el pugui fer pecador o impur...». I com que els seus mateixos deixebles es van sorprendre amb tanta novetat, Jesús va afegir de seguida: «no veuen que res del que des de fora entra en l´home el pot fer impur perquè no entra en el seu cor, sinó en el seu estómac i després es tira fora?». I afegeix el mateix Jesús: «El que surt de l´home, això és el que li fa impur, ja que de dins del cor surten les males intencions, els desordres sexuals, els robatoris, llibertinatge, enveja, injúria, orgull, falta de sentit moral. Tot això surt de dins, i això sí que fa impur l´home» (Marc i Mateu, 10-20). Sant Pau va reafirmar aquestes qüestions davant el cristians d´origen jueu, que es mantenien fidels a la llei mosaica, com encara avui s´hi mantenen els cristians d´Etiòpia i algunes confessions protestants, parcialment (no mengen porc, no mengen sang, etc.).
Jesucrist era amic del menjar, entès com el fet de compartir l´amistat, i se salta les hipocresies i puritanismes dels jueus estrictes, tot compartint la taula amb els «pecadors» a ulls d´aquells: «Heus aquí, un glotó i un borratxo, un amic dels publicans i dels pescadors» (Mateu). Però ja a l´Antic testament es cantava l´amor i el menjar: «Mengeu, amics, beveu, embriagueu-vos, els meus benamats» (Càntic dels Càntics).
Des d´aquest punt de vista, el Cristianisme, que no té cap tabú alimentari, és la religió més avançada del món, que la diferencia de pràcticament totes, del judaisme a l´islam, de l´hinduisme al budisme, del jainisme a la fe bahai, que sempre prohibeixen certs aliments, l´alcohol, etc.
No obstant, algunes confessions protestants com els adventistes del setè dia, els mormons, els amish, els testimonis de Jehovà, fan lectures basades en el Vell testament –o simplement inventades– i prohibeixen la sang, certs animals, l´alcohol, el te, el cafè... i fins la coca-cola! La diferència entre l´hedonisme catòlic i el restrictitivisme protestant es pot veure a la novel·la –i magnífica pel·lícula– El festí de Babette.
Un cas especial, a l´edat mitjana, és els dels càtars, una religió (per a l´església una heretgia) originada en el cristianisme i que el volia retornar a la primitiva puresa, pobresa i antiautoritarisme. Venien dels bogumilistes de Bulgària, i es varen estendre pel nord d´Itàlia i, sobretot, per Occitània quan aquesta estava a l´òrbita de Catalunya. Eren contraris a l´autoritat papal i a la jerarquia, atorgaven els seus drets a les dones i no pregaven en temples, sinó a les cases o en plena natura. Afavorien els viatges i els negocis, ja que estimulaven que cada adepte tingués un soci (paraula que ve de l´occità i del llenguatge càtar). Però això va ser un episodi aïllat dins el cristianisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema