Estem en suspens. De fet, hem suspès. Portem així dos anys de pèrdua de temps, de no dedicar els nostres esforços a sumar, en comptes de restar. Costa molt construir i és molt fàcil destruir. Catalunya és avui un dels llocs més insegurs d´Europa per invertir. Les empreses i bancs que han marxat addueixen aquesta raó, la inseguretat jurídica, per canviar d´aires. Al pas que anem, l´empresa més gran de Catalunya serà «Escorxador Carles i Oriol, SL». Em sap molt de greu tot això perquè a Catalunya es viu bé, es vivia bé. Vam superar la crisi amb majúscules. Les empreses tornaven a créixer i es creaven llocs de treball. Des de fa dues setmanes s´ha parat tot. No només que les empreses més importants -i comencen a marxar pimes- sinó que s´han aturat comandes i inversions. Ahir, dinant, un conegut que treballa al sector immobiliari em deia que de la nit al dia un fons que li havia assegurat sis milions per desenvolupar un polígon al Vallès ha dit que no. Les ambaixades dels principals països estan demanant que no es viatgi a Barcelona. No és un lloc segur. Les reserves de turisme estan caient un 50% respecte a l´any passat segons va informar Foment del Treball. Òbviament, la suspensió -si es pot dir així- de la independència exprés feta per Puigdemont el dimarts, és resultat del vertigen de la situació, del pànic i l´enfonsament a què estàvem anant. Molta gent es pensava que això de la independència seria una festa i que demà menjaríem tots gelat i bisbalencs de franc. Comencen a veure que el seu somni es frustra. Conec molta gent que vivia molt bé fins abans d´ahir i que ha començat a esgarrifar-se. Alguns m´han preguntat, fins i tot, què fer amb els seus estalvis. Que trist.
