Fa uns dies, després de proclamar la independència de Catalunya amb la boca petita i tot seguit suspendre-la -suposadament-, el Molt Honorable demanava diàleg al Govern central per mirar de reconduir tot aquest esperpent. Encara que ho pugui semblar no pretenc fer aquí cap referència directa al conflicte, sobretot perquè no en sé prou i perquè per dir-la més grossa ja hi ha les xarxes socials i les tertúlies.
El que sí em ve de gust és compartir la meva no-experiència personal amb qui també va ser batlle de Girona. Cinc de les sis edicions de vida que té l´Acocollona´t, la Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Girona, es van celebrar amb ell d´alcalde. Des de la direcció de la qual encara formo part vam reclamar sempre la seva assistència al festival, per inaugurar-lo o per clausurar-lo, tant se val, per donar suport moral a una mostra feta amb quatre esclops i un cordill. No només no ens va honorar mai amb la seva presència, sinó que ni tan sols vam rebre resposta. Entesos.
L´any 2014, poques hores abans de la III Zombiewalk, l´acte més participatiu del festival, l´Ajuntament ens va canviar l´horari de l´acte, previst a les 20 h, a les escales de la catedral, per poder projectar el mapatge de l´artista Domènec Fita titulat 300 anys. Estel-cat. Amb tan poc marge vam demanar trobar una solució més consensuada amb alcaldia. Tampoc vam rebre resposta i al dia i a l´hora estipulada ens van apagar els llums i ens van treure d´allà com els tumults mortuoris que érem. Entesos.
Per qui no ho sàpiga, l´Acocollona´t va néixer amb l´objectiu de, un cop completades les tres primeres edicions amb uns mínims participatius, donar pas a un festival professional que fos punt de trobada dels cineastes d´arreu que fessin servir el fantàstic per parir la seva opera prima en format llargmetratge. Davant d´un projecte tan ambiciós es feia necessària la complicitat municipal. En una reunió convocada amb el consistori l´any 2015 per debatre el projecte, no vam veure al senyor alcalde per enlloc, i això que acabava d´assumir la regidoria de Cultura. Ni unes pantalles de plasma. Res. Això sí, uns copets a l´espatlla i anar desfilant. Un any més tard, la ciutat donava suport, amb l´aparent grau d´entesa que reclamàvem, al naixement d´un ben trobat festival de sèries i televisió -una cosa no treu l´altra- i de propina rebia amb discutible sumptuositat la comitiva de la sèrie Joc de trons. Entesos.
Quan ara veig el Molt Honorable demanar diàleg sense esma no puc deixar de solidaritzar-me amb ell. És frustrant no trobar mai ningú a l´altra banda per parlar cara a cara, per debatre des de la concòrdia i les bones maneres tant projectes que poden ser afins com tot tipus de friccions. I encara més que t´ignorin. Per tot això desitjo que ben aviat pugui resoldre la falta de diàleg, comunicació i empatia que, sens dubte, fa anys torpedinen el seu tarannà. I si no, espero que almenys hagi entès la lliçó: així no.
