Feina per a Inés Arrimadas

Miquel borrell sabater santa coloma de farners

La política demagoga Inés Arrimadas denuncià a la Fiscalia de Menors el fet que milers de pares portessin els seus fills a les manifestacions pacífiques i referèndum succeïts a Catalunya les passades setmanes. Utilització dels menors per a fins poc clars. Emplaço, demano, prego, exigeixo a Inés Arrimadas que denunciï a la mateixa Fiscalia la utilització que el meu ex-rei Felip i la seva dona Letizia han realitzat aquest 12 d´octubre de les seves filles, menors d´edat, exhibint-les en la parafernàlia militar d´un desfile ple de canons, fusells, metralladores, míssils i cabra legionària inclosa, o sigui, una apologia del terrorisme i la violència no apta per a menors. S´atrevirà, demagoga Inés? O els nens catalans són diferents que les infantes reials?

Democràcia?

Joan Ruiz figueres

Hi ha un refrany castellà molt adient: «Dime de qué presumes y te diré de qué careces». L´independentisme català s´omple la boca de la paraula democràcia quan la realitat és tot el contrari. Democràcia és vulnerar les lleis vigents? Democràcia és saltar-se les normes del Parlament i arraconar l´oposició? Democràcia és convocar un pseudoreferèndum sense garanties, sense cens, amb afins a les meses i sense Junta Electoral? Democràcia és escoltar un exconseller de la Generalitat dient que «hem d´afinar els resultats»? Democràcia és voler declarar la independència amb només un 38% del cens a favor? Observin una mica més enllà del seu món endogàmic i veuran que aquests processos només se celebren en països autoritaris. Fins i tot els de Veneçuela, que ja és dir, tenen més garanties. Déu nos en guard que algun dia aquesta tropa, que no té cap respecte per l´Estat de Dret, pilar fonamental en una societat democràtica, tingués el poder de controlar un Estat!

Algun dia algú haurà de posar seny i dir: «Ho sentim. Us hem enganyat».

Juguem bé la partida

Lluís Vilà La Bisbal d´Empordà

Després de veure els lamentables fets succeïts l´1 d´octubre només queda esperar quin és el següent moviment en el taulell d´escacs. Un cop vista la reacció d´immobilisme per part de la Unió Europea, és facil intuir que no interessa una independència de Catalunya des de qualsevol punt de vista, deixar aquesta partida d´escacs en taules potser convé a totes les parts a l´espera de futures partides en millors condicions de joc. De vegades pactar una partida a unes taules en escacs és convenient, aquí del que es tracta en primer lloc és que no prengui mal ningú, o no? No és qüestió de por o valentia, sinó d´intel·ligència i paciència, o no? Els espanyols no volen que Catalunya marxi d´Espanya, és normal i no cal repetir els motius pels quals això és així; però també, i mentre no es demostri el contrari mitjantçant una votació, s´ha d´interpretar que una gran majoria de catalans volen marxar d´Espanya pels motius diversos que tothom sap, també carregats de leigitimitat per expressar- ho i que el món se´n faci ressò.

Com a català, demanaria seny a totes les parts implicades i principalment a les compromeses, en primer lloc perquè no es tornin a veure escenes no desitjables o pitjors, en segon lloc perquè la força del poble català es fonamenta en el pacifisme i la democràcia, mai ha de caure en la provocació i la visceralitat, perquè estic convençut que en un moment o un altre Catalunya i Espanya es veuran obligats a acordar un referèndum pactat, perquè no quedarà una altra sortida excepte que no es tiri per una altra via com una confederació d´estats. Jo demanaria pel bé de tots calma, i juguem la partida amb calma i en pau, sense provocar la violència que alguns desitgen justificar, en escacs no hi ha violència, guanya el que sap moure millor les seves figures i qui sap provocar més errades al contrari, però sense haver de patir violència i contenint les emocions. Ja se sap que quan es parla d´emocions i sentiments poca cosa hi ha a dir, és una qüestió innegociable. Per acabar, a mi que no em toquin Catalunya i els catalans perquè passi el que passi som els millors del món. És la meva modesta opinió, disculpeu-me si no agrada a tothom.

Sol davant del demà

Lluís Torner i Callicó girona

No ens digueu per què, però avui, de sobte, se´ns ha aparegut l´argument d´un western, Sol davant el perill, que a la nostra jovenesa va tenir un èxit espectacular, pel seu contingut psicològic, que ens feia restar atrapats, amb el cor encongit, fins al final de la pel·lícula. Als espectadors -malgrat que totes les de «l´oeste» sempre solien acabar bé- aquesta ens feia restar pendents i intranquils, fins al darrer instant.

Bé! Pensem que la majoria de la gent que llegeixi aquest senzill comentari, ja sabrà a què ens referim. En ell ens imaginem la imatge del President Puigdemont que -malgrat la gent que té al seu costat- ha de prendre una ben difícil decisió, amb relació a la que ell pretén, enfront dels que li´n demanen una altra, de ben diferent, la qual cosa depèn d´ell, bàsicament.

Davant els advertiments i fins i tot les velades amenaces, que li cal mesurar, amb relació als fets que se´n poden derivar, l´hi posen molt complicat. Tot i saber que té molta gent al costat i al darrere, que el recolzem, no voldríem pas estar al seu lloc.

Admirem la seva gran enteresa, i per això li desitgem, i alhora ens desitgem a tots, que la decisió que prengui, enfront de l´atzucac que té al seu davant, sigui la millor per a tothom.

Que Déu l´il·lumini i l´ajudi en aquests instants tan delicats.

Catalunya i la democràcia

Francesc A. Picas la jonquera

En el segle dinovè, les armes dominaven en els governs d´Europa. En el segle vint-i-u la democràcia regeix en totes les nacions.

Milers de catalans que es diuen catalans-espanyols estan conformes que Catalunya sigui governada sota les lleis espanyoles, però més de dos milions de catalans-catalans aspiren que Catalunya sigui un estat independent.

Democràticament, Espanya ha d´acceptar la voluntat de la majoria dels catalans, d´acord amb les normes democràtiques europees. La minoria de catalans-espanyols ha d´acceptar pacíficament la voluntat majoritària.

Espanya, democràticament, haurà de reestructurar la Constitució en tot el que fa referència a Catalunya, d´acord amb la voluntat de la majoria dels catalans.

Catalunya era un tall lliure de la Península Ibèrica, inserida forçosament a Castella, després de la guerra de 1714.