Practiquem poc l´estranyament. Acostumo a dir-ho als meus alumnes del taller d´escriptura:
- La realitat només pren sentit quan ens produeix sorpresa. No hi ha major perill per a un autor que la familiaritat excessiva amb allò sobre el que desitja escriure.
I és que la familiaritat ho desgasta tot, inclòs el judici. D´aquí les dificultats per acostar-se literàriament al més pròxim. La gent prefereix parlar d´Àfrica, on mai ha posat el peu, que del seu barri. Per què? Perquè no ha aconseguit desfamiliaritzar-se´n. L´estranyament és una de les formes més dures de l´exili, per aquest motiu intentem evitar-lo. Aquests dies hem vist a la tele unes imatges en què Artur Mas jurava i perjurava des dels seus púlpits que els bancs no només no se n´anirien d´una Catalunya independent, sinó que farien cua per entrar-hi. Nosaltres, gent senzilla, sense coneixements financers, el crèiem. Vèiem la gran banca americana i russa i australiana sol·licitant el passaport català per instal·lar-se al passeig de Gràcia. Cal tenir en compte que qui ho afirmava era un líder al qual se li suposen coneixements de política internacional dels quals no en tenim la majoria dels contribuents.
Doncs bé, els bancs se n´han anat sense que es produís cap petició d´entrada. I l´assumpte no ens ha estranyat. No prou per la magnitud de la mentida. Ho hem deixat passar com si fos normal, quan hauríem d´haver-nos obert les venes. Com es pot enganyar d´aquesta manera tot un poble i continuar caminant tranquil·lament pel carrer? El raonable en aquest cas és que el senyor Mas, descoberta la farsa, se n´hagués anat al seu despatx, hagués tret la pistola que en totes les pel·lícules hi ha al calaix del centre de la taula, i hagués procedit com els herois o antiherois als que la ficció ens té acostumats. Per què no ho ha fet? Perquè hem normalitzat comportaments absolutament patològics. Bé, d´acord, ja s´ho farà amb la seva imatge, però vostè i jo hauríem de posar el crit al cel i exigir alhora que el posin les ràdios, les televisions, els diaris... El problema, ja dic, és que practiquem poc l´estranyament. D´aquí també l´escassetat de significats.
