L estratègia més ximple és la que paga els costos negatius d´una acció sense aconseguir-ne els beneficis. En posarem un exemple. Un lladre vol pispar un collaret de perles en una joieria. En lloc d´esperar a la nit, desactivar l´alarma, distreure els vigilants, posar-se un passamuntanyes per si hi ha càmeres enregistrant, i actuar silenciosament i ràpida, en lloc de fer això, el lladre es presenta a plena llum del dia, a cara descoberta, quan hi ha tots els vigilants però pocs clients, s´adreça cap a la vitrina, treu ostensiblement un bastó de plàstic, crida: «eh, mireu com m´enduc el collaret!» i es posa a colpejar el vidre de seguretat, que ni tan sols no s´esquerda. Òbviament, els vigilants l´immobilitzen, el lliuren a la policia, i al cap d´un temps és jutjat per robatori en grau de temptativa. Li cau la pena corresponent, i això és el que obté amb la seva estratègia equivocada: els perjudicis de l´acció, que són un temps a la garjola i antecedents penals, i cap dels beneficis, que haurien estat els derivats d´aconseguir el collar i vendre´l. No és una estratègia per aplaudir-la.

És clar que aconseguir la independència de Catalunya no és el mateix que robar un collaret de perles, d´entrada perquè els seus partidaris, i molts dels contraris, troben que l´objectiu és ben just i respectable, mentre que robar és dolent. Però des del punt de vista de l´Estat espanyol, totes dues coses són delictes i se´ls ha d´aplicar el codi penal. Seria irresponsable actuar sense tenir present el punt de vista de l´Estat. Tenint en compte aquest fet, els líders independentistes podrien optar per esperar el moment i les circumstàncies més favorables per actuar amb la màxima força, rapidesa i eficàcia, i que quan l´Estat vulgui reaccionar ja no hi hagi res a fer, si és que tal moment existeix; però han optat pel contrari, per anunciar en veu alta les seves intencions, atraure l´atenció de tots els poders i forces de l´Estat, i finalment treure un bastó de plàstic per anunciar la independència sense proclamar-la, suspendre-la tot seguit, i tornar-la a declarar però sense efectes jurídics; és a dir, muntar tot el número per no arribat enlloc. El collaret continua a la vitrina, però els juristes busquen matèria delictiva en tots els gestos de dimarts i el Govern central activa el 155.

Els partidaris de l´objectiu no deixaran de recordar-nos que l´Estat menysprea i perjudica Catalunya. El cert és que hi ha fets de sobres per avalar aquesta denúncia, i tots els coneixem. Però tenir raó no és prou per guanyar.