S'acaba el bròquil. A Carles Puigdemont li queden dos dies per exercir el dret a decidir que tant reclama. Dilluns ha d'haver aclarit al Govern espanyol què va fer al Parlament dimarts passat. Si independència declarada i suspesa; si declarada, suspesa i després signada en un paper o si, directament, no declarada.

Ha de triar si passa als annals de «l'èpica catalana» (el discurs polític de Marta Madrenas és digne d'estudi; Claire Underwood ha fet molt de mal) com el messies irresponsable de la secessió a la brava o com el Judes assenyat de la causa arrauxada.

Triï el que triï, d'independència no n'hi haurà; ni a les bones, ni a les males. Madrid ho ha deixat ben clar; la Unió Europea, Emmanuel Macron -que segons Elle s'ha gastat 26.000 euros en maquillatge en pocs mesos per sortir ­guapo a la televisió- i Angela Merkel, també.

L'ANC, amb el líder Jordi Sànchez acusat de sedició, colla per la trencadissa (Sànchez sap que pot acabar pitjor que Artur Mas, a la ruïna i a la presó, on potser podrà jugar a la botifarra amb l'inseparable Jordi Cuixart d'Òmnium).

La CUP, abraçada al neoliberalisme amb l'excusa de la pàtria -recordin la tendra escena del 9-N de 2014 protagonitzada per David Fernández i Mas-, entra en còlera. Fins ara la bandera els ha tapat les vergo­nyes; però els l'han presa i han quedat amb el cul a l'aire.

Els anticapitalistes, antisistema, «antitot» han fet un gran paper... d'estrassa. Oriol Junqueras roman a l'aguait, com la guineu que es disposa a arrasar el galliner. I el PDeCAT ha fet un «aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per obtenir un benefici», aquesta és la definició que fa el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) de populisme (Javier Cercas, el dimoni dels patriotes, en això té més raó que un sant). Però se'ls acaba la bicoca: de tan xuclar-la, han deixat la mamella de l´estelada eixuta.

El (de)mèrit del procés ha estat trinxar-ho tot; deixar mig país dient pestes de l'altre mig. Èpic, de tan estúpid.