Dimecres passat el Congreso de los Diputados va enfilar un xou que faria riure si no fos que estem parlant dels representants d´un Estat europeu. El seguit d´insults i de mentides que es van sentir en boca d´alguns dels representants polítics són gravíssims i és que, a més, ens ofereixen una finestra, oberta de bat a bat, per on intuir totes les mentides que s´hi deuen haver dit i que s´hi deuen haver escrit al llarg de la història. Si en temps de Twitter i de les emissions en directe, si en temps de YouTube i de WhatsApp, s´atreveixen a negar la realitat com hem vist que fan, s´imaginin, si us plau, què devia ser i com devia funcionar l´Estat espanyol en temps reculats.
Aquesta Europa que diu que la relació amb Espanya l´hem de resoldre dins de la Constitució no sap de què parla. En nom de la Constitució, en aquests moments, es suspenen drets humans fonamentals. Sí, ja ho sé, molts juristes diran que no, però no neguem la realitat. S´han vulnerat drets fonamentals aquests dies. La Unión Federal de Policía penja fotos al Twitter on apareixen amb els caps tapats i armats fins a les dents. Amenaçant-nos, és clar. Europa no sap què diu. Recordin Girauta, de Cs, queixant-se al Congreso que el gobierno no hagués pogut controlar el relat internacional de l´1-O. Com si The Guardian fos El País, per posar un exemple. Aquest és el nivell.
Arribats aquí, només ens queda continuar endavant. Pensin que els nostres avantpassats se´n van sortir en moments molt més complicats. Que Human Rights Watch acaba de publicar un informe sobre l´1-O que ho deixa ben clar. Pensin que som molts. Pensin, sobretot, en les finestres que se´ns obriran quan ja no ens puguin tocar.
