Pep Admetlla (Salt, 1962) és un artista que durant anys ha creat una cosmogonia pròpia. Conté una força creativa sorgida del càlcul i de la imaginació. Exposa a Girona una part de la seva obra, Entre cos i enigma, al Bòlit-St Nicolau fins al 23 de novembre. Sorprèn la seva dedicació obsessiva a formar mons en miniatura; uns, coneguts i de la ciutat i uns altres, que remeten a un imaginari de ciència-ficció. Una mirada científica en la qual la presència humana gairebé és mínima o forma part d´un engranatge mecànic. És dissenyador industrial. Un dels territoris més interessants és el dels quaderns d´esbossos en els que, a còpia de girar planes, l´observador es va introduint en una zona plena d´estructures que remeten a l´esquelet d´una ciutat de tecnologia desesperançadora. L´esbós, els apunts i pensaments, com a obra d´art. Veient les escultures, maquetes, sospites que, en algun lloc, potser dins d´una nau immensa perduda enmig d´un immens polígon industrial, Admetlla hi guarda un secret. La gran maqueta on cada una d´aquestes peces hi encaixa a la perfecció per fixar o desdibuixar inquietants vòrtex, passadissos, ponts i estranys punts de fuga. Un món controlat per una sala de màquines invisible i silenciosa. Quàntica. Enllà d´això hi descobrim, inclús en les aproximacions arquitectòniques al caos, una severa elegància. Un gust clínic pels abismes que projecten les infinites línies rectes. La projecció d´una enigmàtica utopia. Una ciutat que els androides i els cíborgs seran, junt amb les restes de la humanitat, els habitants d´un univers governat pel caprici i la desídia de la implacable deessa Tecnologia. El futur és de l´Admetlla.
