Les dues compareixences, al Parlament i al Congrés de Diputats, dels respectius presidents de Govern han rebaixat la tensió. Un inici d´obertura i voluntat d´aproximació, però la incertesa i la preocupació de la gent no s´han esvaït. El conflicte encara és viu. Els jutjats instrueixen causes obertes per sedició i altres delictes i es boicoteja la Fiesta Nacional i magnifiquen els incidents de l´1-O. Hi ha un impasse, es visualitza radicalització i s´observen esquerdes estratègiques i tàctiques a l´independentisme.

El Govern català és a un cul-de-sac. Poden donar-se rebrolls d´insurrecció i resistència, incidents al carrer, però totes les parts saben que així sols es faria mal, no s´aportaria res a cap causa i menys als interessos electorals de qui presideixen Generalitat i govern d´Espanya. Per tant, interessa als governants permetre a la Generalitat sortir sense cap humiliació de l´atzucac i iniciar una etapa nova, de recerca d´un nou punt de trobada satisfactori per a totes les parts. El PSOE ha tingut la iniciativa de la reforma constitucional. És una proposta amb cinc anys d´antiguitat i s´ha hagut d´arribar a aquest punt perquè fos viable. Pot ser un instrument per formular un nou pacte entre els pobles d´Espanya, però no és l´única eina necessària. Fa cinc anys, també, que molts diem el que Mas ha descobert ara: no hi ha suport internacional ni unitat dels catalans per a la independència.

No escapa a ningú que, quan més avanci l´aproximació entre Catalunya i Espanya, més nerviosos es posaran els radicals de la CUP i ERC a Catalunya i Ciutadans. La passió i confrontació entre nacionalismes, la tensió ambiental els interessa elevada quan es vagi a les properes i inevitables eleccions catalanes. Per tant, el Govern de la Generalitat corre perill aquests mateix mes.

Dos discursos s´obriran camí amb progressiva força. Per una part, la declaració d´independència és sols un gest romàntic contraproduent i caríssim aïllat com està l´independentisme del món i del món econòmic. Per l´altra, a Europa s´avança, es progressa sumant forces, convenint entre diferents, amb solucions federals que respectin la personalitat, els drets i els interessos de tothom.