El 25 de novembre de 1905 un grup de tres-cents militars de la guarnició de Barcelona van assaltar la redacció del setmanari satíric Cu-cut! i la del diari La Veu de Catalunya, vinculat a la Lliga. Estaven furiosos per una vinyeta de la revista, que feia broma amb les derrotes militars dels exèrcits espanyols. Els oficials no sols no foren arrestats, sinó que el govern espa­nyol i el rei els van aplaudir, i a més a més, al cap d´uns mesos es va posar en marxa la Llei de jurisdiccions, que remetia a la justícia militar les ofenses orals o escrites a la unitat de la pàtria, la bandera i l´honor de l´exèrcit. Amb la nova llei, la famosa vinyeta no hauria motivat l´assalt al setmanari, sinó un consell de guerra contra l´humorista i els responsables editorials, amb condemna exemplar garantida.

En resposta a aquesta llei, i a tota la involució en matèria de llibertats que significava, set partits polítics, de colors diversos, van crear Solidaritat Catalana i la van presentar a les eleccions a Corts espanyoles del 1907 (llavors no existia Parlament de Catalunya). Aplegava les diverses branques del catalanisme però també diferents partits republicans, d´abast català o espanyol. Els unia el rebuig contra l´actuació del règim. Només en van quedar fora els partits monàrquics i els lerrouxistes. L´èxit electoral va ser aclaparador: el 67% dels vots i, gràcies al sistema electoral, 41 dels 42 diputats en joc. Tot i que no va poder-se mantenir unida, a causa de la seva heterogeneïtat, la coalició va marcar una fita en la història política de Catalu­nya i del catalanisme.

2017 no és 1905, però els sentiments d´indignació que recorren la política catalana són comparables. No s´ha trinxat cap redacció, però les imatges de l´1 d´octubre no s´esborren, ni s´oblida que hi ha qui les aplaudeix. Si es poden fer paral·lelismes entre la Llei de jurisdiccions i l´article 155 ho sabrem quan aquest sigui aplicat. Però avui com fa onze dècades, l´actuació del govern de l´Estat, amb el suport del segon i quart partits del Congrés, ajunta en el rebuig les diferents sensibilitats del catalanisme i del republicanisme: independentistes i federals, conservadors i anticapitalistes.

És hora que aquest ampli espectre es torni a aplegar en una nova Solidaritat Catalana? Parlaríem bàsicament de Junts pel Sí, la CUP i els Comuns. És només una hipòtesi. També és cert que l´abast del 155 és ignot, i que les properes eleccions poden tornar a ser plantejades com a plebiscitàries per l´independentisme.