Si m´estàs llegint sobre el paper, es manté la jerarquia tradicional. Decideixes si continues amb la lectura o si l´abandones, però el teu comportament no posseeix una repercussió immediata. No pots modificar el que ve escrit d´una vegada per totes. La comunicació diferida unes hores perpetua l´statu quo. Aquest clima temperat esclata pels aires si per contra llegeixes aquesta columna a internet. Com el mateix nom de la xarxa indica, passem a interactuar. Fins i tot podríem escriure la peça conjuntament en temps real, igual que els lectors del New York Times resolen els mots encreuats del diari amb la guia d´un expert.
I sobretot, la versió electrònica d´aquest article t´està llegint. Sap si et trobes ara mateix en aquesta línia o una mica més amunt. Detecta el temps exacte que has perdut contemplant aquesta obra mestra, si t´has saltat el paràgraf intermedi per acudir sense tràmits al desenllaç. És a dir, ho aprèn tot de tu mentre et manté subjugat per la qualitat de la prosa. En una hipòtesi tan indesitjable que ni m´atreveixo a contemplar, detecta si m´has abandonat a hores d´ara, si m´has desendollat ??del teu telèfon intel·ligent i l´estic escrivint en el buit. A sobre, de documentar la teva traïció i la vergonya de per sempre. Aviat s´elaborarà una col·lecció de columnes que cap lector es va dignar a escometre. Contra la publicitat desbocada, internet és un univers molt més cruel que la ignorància precedent.
A aquest article que estàs llegint, i no viceversa, només li falta mesurar-te les pulsacions mentre vas avançant. Tot es farà. A un escriptor li pregunten sovint si pensa en els seus lectors quan escriu. Ara no només els suporta vigilant-lo de dalt a baix, sinó apuntant les tecles que heu de prémer, les emocions que necessita transmetre´ls. Anava a demanar-te el final que no trobo per a aquesta dissertació, però no m´estranyaria que ja t´haguessis deixat anar, carregant-me amb el compte i la propina. Doncs res, demà tornaré a fer veure que no hi ets, llegint i sent llegit.
