Miopia a Europa pel populisme a les institucions

JOAN JANOHER I SADURNí vulpellac

És repudiant l´actitud dels es­ta­ments de la comunitat, davant els fets ocorreguts el dia 1-O a Catalunya. Tot el món esta­va pendent o almenys així s´ha d´en­tendre del Referèndum esperat per a l´autodeterminació del nostre país. Aquest que des del principi estava denegat per l´estat Espanyol, ha resultat ser una consulta ensangonada, per la repressió policial que ha actuat amb contundència, en contra del procés i de l´opció lliure del dret a votar de totes les societats democràtiques.

Sorprèn i força, la indiferència dels fets tan greus que ha viscut la ciutadania catalana: i que la comunitat Europea, el populisme, mantingui el seu ego impositiu, estancats a l´abnegació puntual de no voler interferir en els afers interns espanyols. Mentre que altres sí eren partidaris de sancionar l´actitud dels cossos policials, pel seu greu agravi desproporcionat i l´atac als drets fonamentals bàsics de la comunitat. Per què és permeten de girar l´esquena als valors democràtics?

Llastimosa aquesta postura del populisme, i que el seu tribunal vulgui ignorar la crua veritat, del barbarisme que s´ha assenyat en contra del nostre poble. Vergo­nyosa reacció, com silenciada, per la ceguera d´una bona part de presidents Europeus. Llavors, què podem esperar de la gran càmera que hauria de jutjar i fer justícia? Una bona pregunta, a la que no voldríem veure denegada la resposta: massa problemes polítics tenim ja, per ignorar uns fets puntuals i sense censurar.

Per fer front

a la desigualtat

Pedro J. Piqueras Ibáñez girona

Oxfam demana que els governs adoptin un pla de set punts per fer front a la desigualtat:

- reprimir l´evasió fiscal de les empreses i de les persones riques.

- invertir en serveis públics gratuïts, com salut i educació.

- compartir la pressió fiscal de manera més equitativa, desplaçant la taxació de l´ocupació i el consum cap al capital i la riquesa.

- introduir salaris mínims i moure´s cap a un salari de subsistència per a tots els treballadors.

- introduir legislacions sobre la paritat retributiva i promoure polítiques econòmiques per donar a les dones un tracte equitatiu.

- garantir adequades xarxes de seguretat per als més pobres, entre elles un ingrés mínim. I

- acordar un objectiu global per fer front a la desigualtat.

Paper i cartró artístic

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

A Sarrià de Ter ha tingut lloc aquest cap de setmana del 7 i 8 d´octubre la XIX la Fira del Paper i el Cartró. Com cada any hi ha hagut activitats relacionades amb el paper artesanal: tallers, parades d´objectes fets amb paper, desfilades, espectacle de màgia... Els més petits hi han pogut fer manualitats amb tots dos materials. També hi han pogut elaborar paper artesanal gràcies a la parada del Molí de la Farga de Banyoles.

L´exposició d´art d´enguany ha estat «Resistència», de Raquel Moron. Es tracta de quadres fets amb pintura i collage de paper, en alguns dels quals es demanava la participació del públic. A la mateixa sala hi havia els ex-libris de Miquel Bohigas, alguns fets per ell i altres de col·leccionats.

Aquest any hi ha hagut un espectacle pirotècnic de les colles de l´Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i l´actuació dels Biflats. Una fira que com cada any s´ha celebrat amb normalitat i participació de tothom present. I és d´agrair en un moment que arran de les circumstàncies tan plenes d´incertesa i esperança tan actuals d´altres han determinat que era millor de no celebrar-se.

Catalunya,

nació de pau

Mateu Frigoler Teixidor CANET D´ADRI

Durant tots els anys del franquisme, Catalunya tenia a l´exili un autèntic embaixador de la pau, el nostre estimat mestre Pau Casals. L´any 1971 l´ONU li va concedir la medalla de la Pau. El primer que va dir en rebre tan alta distinció va èsser «Soc català», i a continuació «Catalunya malauradament ha esdevingut una província d´Espanya, però la història ens diu que va ésser la més important nació del seu temps. La primera que va tenir el seu Parlament, molt abans que Anglaterra, d´aquí bé la paraula ´parlar´ que fa servir mig món. La primera que ja en el 1027 va convocar a Toluges (Rosselló) sota la presidéncia de l´Abat Oliba, una assemblea anomenada de ´Pau i Treva´ per amonestar les violències perpetrades pels nobles feudals en contra d´un poble indefens». Aquest passat primer d´octubre n´hem pogut patir una moderna versió anomenada «a por ellos». També es varen repetir aquestes assembleas de Pau i Treva a Barcelona (1064) i a Girona (1068-1188). Podríem dir que Catalunya va ésser pionera i precursora de l´actual ONU que per desgràcia fins ara no ha pogut aturar cap guerra o sigui que no serveix per res.

Encara que em quedava fora de l´itinerari previst, vaig voler anar fins a Ulm (Alemanya) a veure els cèlebres estucats que hi ha a la façana del seu ajuntament. Allà hi figuren els escuts i noms de totes les nacions europeas a l´any 1370, inclús la petita república de Venècia, hi tenim Anglaterra, França, Castella, Catalonia, etc. On era la mil·lenària nació espanyola que anomenen sempre el Rei, el Rajoy i quatre ignorants com ells? El passat diumenge en el míting de Barcelona el renegat Vargas Llosa, que va haver de sortir del seu país per cames, ja ho va rebaixar a 500 anys. Quina banda de pallassos.

Voldria acabar amb el paràgraf d´una carta que D. Miguel de Unamuno va escriure fa 110 anys al seu amic Azorín: «Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera)».