Parlar de garantir una renda mínima a tota persona origina esperança, però també controvèrsia. Algunes persones creuen que facilitar una renda mínima desincentivarà que les persones s´espavilin i busquin treball, ja que molts es conformaran amb aquesta renda garantida i no faran cap pas per treballar i ser útils a la societat. Per altres, la renda bàsica de ciutadania és un gran pas per afavorir la integració de les persones necessitades a la societat, lluitar contra la pobresa i millorar la inclusió social.
Cal tenir present que el treball, des de fa temps, s´està convertint en un bé escàs, i que per tant, ja ara, però més encara en un futur pròxim, hi haurà massa persones que tindran molt difícil aconseguir un treball. La mecanització, la informatització i la robotització de tallers, centres de treball i indústries està a l´ordre del dia, i els governs hauran d´idear formes de recaptar impostos tenint en compte aquesta nova realitat, per tal de poder mantenir un sistema públic de protecció social que eviti la pobresa o la misèria de molts dels nostres conciutadans. La solidaritat ha d´estar a la base de qualsevol sistema polític que pretengui mantenir una societat civilitzada, ordenada i justa.
Sortosament, per impuls popular, a Catalunya s´ha tramitat la Llei 14/2017, que instaura en la comunitat catalana la denominada Renda Garantida de Ciutadania, per unanimitat de totes les forces polítiques. Tal norma ha nascut per impuls de persones de diversos àmbits, a través de la corresponent Iniciativa Legislativa Popular, amb la finalitat que es desenvolupés legalment i reglamentàriament el que diu l´article 23 del vigent Estatut d´Autonomia. Tal article diu textualment: «Les persones o famílies que es trobin en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri uns mínims per a una vida digna, d´acord amb les condicions que reglamentàriament s´estableixin».
Aquesta llei, aprovada per unanimitat de tots els partits polítics, no hauria estat possible si no hagués existit el suport i la iniciativa popular. És un pas esperançador per donar solució a problemes socials de primer ordre, com és garantir ingressos mínims a qui ho necessiti i protegir la seva dignitat com a persones. Això sí, caldrà ser molt curosos per evitar l´ús fraudulent per part de qui pretengui abusar d´aquest esforç col·lectiu, dirigit a qui realment ho necessita. I la societat en general, però els serveis socials en particular, han d´exercir un control eficaç per evitar abusos propis de gent sense escrúpols i sense ètica. Sempre és molt millor oferir un treball que no pas donar un subsidi.
