La història impacient

17.10.2017 | 07:10

Estem acostumats a accedir a qualsevol tipus d'informació amb un sol clic o tocant la pantalla de l' smartphone o la tauleta. No existeix cap termini diferent del curt. Volem cobrir totes les nostres ocurrències en el precís moment en què ens assalten. Aquí i ara. Les empreses ho saben i s'esforcen per estar a l'altura. Moltes institucions ho intenten igualment, malgrat que la seva eficiència és menor. I, com demostren moviments socials de l'envergadura del procés català, els partits estan en la mateixa situació, sotmesos a idèntiques exigències.

Sentim que la vida avança a una gran velocitat. Els segles d'història són això, història. La pressió sobre el present és màxima. El màrqueting –també el polític– está obligat a adaptar-se a les nostres necessitats segons les circumstàncies de cada minut. Per als estrategues, la planificació que es fa d'una votació o d'una vaga general i la interpretació dels seus respectius resultats coincideixen amb el que es fa amb la cerimònia dels Oscars o una campanya de rebaixes. La tecnologia convida a revisar constantment els procediments. No hi ha paciència que resisteixi un any; com a molt, un mes. La política, com les apostes sobre els marcadors del futbol, ha de ser en temps real. Quin error tan greu?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema