Antics veïns de les barraques de Montjuïc
Luis Herrera Diaz antic veí de les barraques de Montjuïc.
Com és tradició, any rere any per l´últim diumenge de setembre, veïns, amics i familiars dels que vàrem viure a Montjuïc hem celebrat la nostra festa Major, a dalt el Castell. Aquest any ens hem reunit prop de 500 persones, entre elles, la nostra alcaldessa, la senyora Marta Madrenas, el defensor del ciutadà, Ramon Llorente, i l´alcalde andalús de Llagostera, el senyor Fermín Santamaria.
La jornada va transcórrer en un ambient molt familiar, recordant temps difícils que els antics veïns de Montjuïc vam haver de passar, en una població de barraques on escassejaven els recursos mínims. Per això cada any ens agrada gaudir d´una magnífica arrossada, acompanyada de vi, xampany i postres, però sobretot de l´amistat i la convivència solidària.
Després del menjar, una orquestra va amenitzar la tarda, on els assistents van poder divertir-se amb la música i el ball.
Va ser molt emotiu que persones que van arribar essent uns nens i ara són pares, avis i en alguns casos inclús besavis, poguessin recordar i compartir històries d´antany, viscudes al castell de Montjuïc, juntament amb els joves que participen amb nosaltres, d´aquesta manera es podran transmetre de generació en generació.
Desitgem a tots que hagin gaudit d´aquestes festes, tot recordant les persones que ja no hi són i que van ser pioners en la història dels veïns de Montjuïc. És un deure moral recordar aquelles persones que amb el seu esforç i treball varen fer més gran Girona.
Don Perfecte
Jesús Domingo Martínez girona
D´un temps ençà, no deixo d´ensopegar-me amb persones perfectes, que mai han fet res dolent ni els ha passat per l´imaginació. Es tracta d´individus de purificades virtuts, que no deixen res al plat ni arriben a casa més tard de les deu. No solament es cuiden de no caure en errors impropis de la seva talla moral, sinó que exerceixen també d´implacables gossos a l´aguait del maligne, com ferotges fiscals populars en recerca de cabelleres alienes. Tot el dolent prové dels altres, perquè aquests superherois d´ara són al·lèrgics a qualsevol autocrítica, encara que es fon en fets notoris que els afecten i que deixen molt a desitjar.
Els perfectes dels que parlo mai estan desencertats. Ni encara que es demostri empíricament. El seu és imposar el seu criteri sense indici de dubte, si més no racional, perquè es tracta d´éssers infal·libles per naturalesa cridats a guiar el poble cap a un paradís promès, en el qual la felicitat serà completa i ja no caldrà pagar la vinyeta de la moto. Quan parlen, ningú és capaç de detectar-hi la més mínima incertesa, perquè són subjectes que desentranyen les més insondables claus de la humanitat, com a conseqüència d´una sòlida saviesa adquirida a la cantina de la facultat entre el dens fum de tot allò que es pugui fumar.
Ser i sentir
Maria Salip Calvó GIRONA
Tothom sap, inclús a nivell mundial, que catalunya és Espanya. Peró hi ha gent que no se sent espanyola. Jo sé i em sento catalana per damunt de tot però també espanyola i europea. Els independentistes es creuen millors catalans, fins i tot únics, la resta no ho som. Segons Forcadell el nostre enemic és Espanya, però resulta que ells estan fent un mal irreparable al país, han portat a una fractura social irreparable i la ruïna econòmica foragitant bancs, caixes, empreses. Es podria aplicar una dita: «pensaven senyar-se i s´han tret els ulls». S´han saltat a la torera les lleis, però tant o més culpables són el govern de Madrid per la seva permisivitat. Durant 40 anys han adoctrinat a les escoles i mitjançant els mitjans de comunicació subvencionats, han fet creure que Espanya ens roba i Catalunya no és Espanya. Tots els governs roben, però aquí el que més ens ha robat ha estat Pujol i família. El Sr. Puigdemont ha errat pactant amb antisistemes com la CUP. Millor anaven amb el Sr. Duran i Lleida, amb més seny, ara han radicalitzat i fanatitzat el poble, cal molta paciència i bona pedagogia per impartir el seny i sentit comú català tan necesari.
Luz Casal, pregonera del Domund 2017
Mª Àngels Pagès Ventalló
Com és habitual cada any, el quart diumenge d´octubre se celebra el dia del Domund. Enguany la pregonera ha estat la cantant Luz Casal, dins el marc de la catedral de Santiago. Mitjançant un poema va fer una crida a recuperar els conceptes cristians de caritat i misericòrdia. Va lloar la tasca dels missioners per la seva entrega més enllà de la solidaritat, els va qualificar d´herois anònims que abandonen el seu projecte de vida pròpia per portar la fe cristiana a tot el món.
El lema de la campanya publicitària té a veure amb el missatge que va adreçar el papa Francesc amb motiu de la jornada: «Sigues valent. La missió t´espera». Ens convida a reflexionar sobre la missió al cor de la fe cristiana, a buscar nous camins perquè arribi a tots el do de la salvació, tenint en compte que l´església és missionera per naturalesa i que té a Jesús com a primer i més gran evangelitzador.
Gràcies a la generositat dels fidels, l´any passat es van atendre més de 4.000 projectes d´evangelització i promoció social, 658 sostinguts per Espanya, que té registrats un total de 13.000 missioners. Necessiten la nostra col·laboració perquè la missió no s´apagui en el cor de l´església. Podem contribuir amb la pregària i amb una aportació econòmica. Ajudar els missioners és una forma de treballar per un món més digne de l´ésser humà.
