l'incendi polític del nord-est de l'Estat (l'embolicada qüestió catalana) s'hi ha afegit en l'interès de l'opinió pública el paorós incendi forestal del nord-oest peninsular que ha afectat greument Portugal, Galícia i Astúries. A Portugal han mort 38 persones i hi ha nombrosos ferits; a Galícia, quatre morts en un primer balanç de danys, i a Astúries corre perill el famós bosc de Muniellos, declarat reserva integral de la biosfera.

En petits nuclis rurals es van viure situacions d'intens dramatisme davant l'avanç incontenible de les flames i en ciutats grans, com Vigo, la proximitat del foc va obligar a desallotjar fàbriques, superfícies comercials, habitatges i edificis institucionals. Per si això fos poc, per augmentar la inquietud de la gent un fum intens dificultava la respiració i, arrossegat pel fort vent, va ser perceptible a molts quilòmetres dels llocs on es desenvolupaven els esdeveniments. La catàstrofe social i econòmica començarà a avaluar-se a mesura que la situació es normalitzi, però ningú dubta que els seus efectes duraran en el temps donada l'enormitat de la destrossa.

Mentrestant, busquem culpables en diferents direccions. El president de la Xunta de Galícia parla d'un inconcret «terrorisme incendiari», estima que la intencionalitat de la majoria dels focus està fora de tot dubte, i assenyala Portugal com a origen de la més important onada de foc. Les autoritats portugueses, en canvi, apunten que l'origen dels diferents incendis va tenir lloc sospitosament en terrenys de pastura just un dia abans que les anunciades (i desitjades) pluges posessin fi a un prolongat període de sequera. Un diagnòstic amb el qual no coincideixen representants de l'oposició, per als quals és obvi que la política del Govern del PP contra els incendis ha fracassat rotundament i el responsabilitzen d'haver cessat 436 brigadistes quan era evident que un estiu i un inici de tardor excepcionalment secs abonarien la seva continuïtat fins a l'inici de l'estació plujosa. L'esquema del debat és el mateix des de fa anys i encara no hem arribat a cap conclusió vàlida.

Des que tinc memòria d'aquests tràgics successos, s'ha especulat molt sobre la intencionalitat dels autors dels incendis i sobre les seves motivacions. I entre ells, a part dels piròmans als que es considera uns malalts mentals, se citava els fusters, els caçadors, els veïns que actuaven per venjança, i també uns elements subversius que pretenien fer mal mai es va saber amb quins objectius polítics. Fins i tot es va arribar a parlar de sicaris que llançaven sobre els boscos una mena de petits globus incendiaris d'efecte retardat. Qualsevol cosa, menys parlar de la realitat. Una realitat que permet anualment l'autorització de fins a 300.000 cremes de rostolls; l'ús del foc en àrees recreatives, i zones d'acampada i descans; tolera la falta de neteja a les muntanyes; o permet activitats pirotècniques en festes i romeries. Se suma a tot això el foment de la plantació massiva d'eucaliptus, una espècie que afavoreix la propagació dels incendis i tindrem un mapa bastant ajustat d'un territori propici a les activitats incendiàries. I dic bé, propici perquè Galícia acumula el 50% de tota la superfície cremada anualment a Espanya.