Oriol Junqueras és un dels polítics que triguen més estona a no respondre una pregunta. Sí, he escrit «no respondre». Quan el vicepresident té la resposta clara i la idea precisa, és capaç d'expressar-la amb una certa promptitud. Però quan no és així, la seva capacitat d'enfilar-se a les muntanyes, baixar a les valls i navegar pels set mars és antològica. I això permet detectar quan no té les coses clares. L'altre dia va passar per can Basté, li van preguntar què faria el Govern en els propers dies, i va respondre amb una molt extensa explicació dels molts greuges que atorguen a Catalunya el dret moral a perseguir la independència. De fet, el diàleg es podria sintetitzar en poques paraules. Pregunta: i ara, què? Resposta: els catalans som bons i tenim raó. Ara sí que quedo tranquil!
No, no quedo tranquil. No sé si el Govern té les coses clares i sap per on ha de tirar, quins obstacles trobarà i com els pot superar. La part contrària sí que ho sap. La part contrària, PP i comparseria, volen desmuntar peça per peça el que sempre han considerat «excessos» de l'autogovern, que ho comprèn gairebé tot: l'escola, la policia, les finances, les regulacions comercials, el codi civil, la radiotelevisió pública, les relacions exteriors, les subvencions culturals, la normalització lingüística... i també el creixement de l'independentisme, que fiquen en el mateix paquet. Saben com avançar cap als seus objectius: amb els recursos d'inconstitucionalitat, amb el codi penal i amb l'article 155 de la Constitució. Les protestes que s'aixequin les entendran com una confirmació de l'adoctrinament que cal tallar d'arrel, i com més intenses siguin, més raó s'atorgaran. Volen desposseir de les seves funcions el Govern sorgit de les urnes catalanes, i diuen que això no és suspendre l'autonomia. Tenen les coses força clares, i tenen molt de poder, un detall que sempre dona marge. Té les coses igual de clares el Govern català? I en canvi, ho necessita més, ja que el seu poder és menor.
Si cada vegada que l'interroguen sobre les properes actuacions, i sobre les forces i complicitats amb què compta, el Govern respon amb una apel·lació a la raó històrica que l'assisteix, el dubte s'imposa: o té una estratègia molt clara, definida i sòlidament plausible, però la guarda en secret per raons tàctiques, o l'estat major està fet un gran embolic i no sap per on tirar.
No trigarem a saber la resposta.
