Avui 21 d'octubre tindrà lloc a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona la beatificació de 109 claretians màrtirs, 15 d'ells nascuts a les comarques de Girona. Aquests màrtirs gironins, morts per la fe en el Crist, amb edats que oscil·laven entre els 19 anys el més jove i 76 el més gran, eren fills de Celrà, un d'ells, dos de Sant Feliu de Pallerols, tres de la Cellera de Ter, un de Vilanova de la Muga, un de Solivelles, un altre d'Olot, un de Sant Cristòfol les Fonts, un d'Argelaguer, un de Sant Jordi Desvalls, un de Cistella, un de Fornells i un de Sant Joan de les Abadesses. La mort d'aquests claretians va succeir al principi de la guerra civil, entre juliol i octubre de 1931, a Lleida, Sant Martí de Tous, Cervera, Barcelona, Castro Urdiales, Castellfollit de Riubregós, Castellbell i el Vilar i Terrassa.

El procés de beatificació d'aquests 109 màrtirs claretians, preveres, germans i estudiants, es va iniciar el 1948 i el decret de beatificació va ser aprovat pel papa Francesc el 22 de desembre de 2016. Va ser el 4 de maig passat, quan la Secretaria d'Estat del Vaticà va comunicar oficialment la data de beatificació, avui 21 d'octubre, on a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona el cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, presidirà aquesta celebració.

Quan el passat mes de maig es va saber la data de beatificació, la Província Claretiana de Catalunya va expressar la «seva alegria de comptar entre els beats de l'Església, aquest grup nombrós de màrtirs, que pel seu testimoni de fe i de perdó, sempre han estat un referent i un estímul de coherència missionera».

Va ser el P. Ricard Costa-Jussà, provincial del Claretians de Catalunya, qui va remarcar la importància d'aquesta beatificació amb aquestes paraules: «Més enllà de les circumstàncies polítiques tan convulses i complexes del moment, el que volem subratllar és el testimoni de fe i de perdó d'aquests germans nostres. Això ens estimula en el coratge del nostre seguiment de Jesucrist i ens empeny a ser com els màrtirs, instruments de perdó i de reconciliació arreu del món».

Com diu Orígenes en la seva Exhortació al martiri, «els màrtirs de Crist, triomfant amb ell, espolien principats i potestats, i d'aquesta manera, en participar en el seu sofriment, tenen part en el que ell aconseguí amb la seva fortalesa a sofrir». Per això Orígenes veu el dia de salvació d'aquells que donen la vida per Crist, aquell dia «en que sortim així d'aquest món», pel martiri.

L'exemple d'aquests 109 màrtirs claretians, i d'una manera particular per a la diòcesi de Girona els 15 nous beats gironins, encoratja la nostra fe, ja que veiem en ells, uns homes que van saber donar la vida per Jesucrist. En una societat «líquida», on tot sembla que sigui relatiu i res no tingui consistència, el testimoniatge dels 109 màrtirs claretians ens assenyala el camí per tal d'esdevenir autèntics deixebles de Jesús: donar la vida pels altres, bé d'una manera cruenta, com ho van fer aquests fills de Sant Antoni M. Claret que avui són beatificats, o bé incruentament, cada dia, estimant, perdonant, acollint, treballant per la justícia i per la veritat, sempre al costat dels més desvalguts i dels més pobres.

Com va dir el passat 6 d'agost el cardenal Gregorio Rosa Chávez, bisbe auxiliar de San Salvador, «l'Església ha de recuperar la memòria dels centenars de pagesos assassinats durant la guerra civil (1980-1992) per divulgar la fe catòlica». El cardenal Gregorio Rosa es referia a «màrtirs anònims, la major part d'ells humils llauradors», que van ser massacrats per l'exèrcit salvadorenc i per l'extremadreta d'aquell país. Per això també cal fer memòria d'aquests 15 màrtirs de les comunitats claretianes gironines, que amb els altres 94 beats, van ser testimonis de fe.

Que l'exemple dels beats màrtirs gironins, Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria que vessaren la seva sang per Jesucrist, ens ajudi a caminar amb esperança i a viure la nostra fe amb fermesa i amb valentia.