La veritat, no sé què és el diòxid de nitrogen, tampoc el diòxid de sofre, però per la ràdio no deixen de referir-se a tots dos. Es veu que suren en l'atmosfera de Madrid com una escombraria espacial que quan hi ets a dins no la veus perquè ella està dins teu. Has d'allunyar-te'n una mica de la ciutat i pujar a un turó per apreciar l'anomenada «boina» de contaminació. I en veritat es tracta d'una boina negra, negra com els pulmons de la ciutadania i l'ànima dels nostres dirigents. Un veritable chapapote gasós que s'adhereix a les nostres vies respiratòries com el quitrà a les roques marines. Suposo que no és un problema exclusiu de Madrid, però en aquesta ciutat la merda aconsegueix concentracions de terror. Les autoritats, en casos d'extrema gravetat, prohibeixen circular a més de 70 km per hora i aparcar al centre de la ciutat. La veritat és que aquests remeis funcionen millor per atenuar la culpa que per alleujar la bronquitis crònica: com el que passa de fumar dos paquets diaris a un. Aquí tenim nens que, sense haver encès mai un cigarret, tussen ja com vells asmàtics. I tot això, com s'apuntava més amunt, sense saber què dimonis és el diòxid de nitrogen. Ni el diòxid de sofre. El dia que entrem per esbrinar-ho a la Viquipèdia, ens morim de fàstic.
I encara, com sol dir-se, no s'han engegat les calefaccions. Pel que sembla, els residus dels combustibles fòssils ho empitjoren tot. Hem aconseguit tenir els peus calents a canvi d'abrasar les vies respiratòries. Això dels combustibles fòssils se sap des de fa anys, però no hi ha talent per promocionar les energies renovables. A vegades, fins i tot, les despromocionem. De fet, aquest Govern ha arruïnat a centenars o milers d'ingenus que en el seu dia van invertir en aquestes formes racionals d'alimentar les nostres calderes i de posar en marxa les nostres màquines. No ens recordem si va ser abans o després que Rajoy preguntés al seu cosí pel canvi climàtic, però la veritat és que aquesta tardor ens ha enxampat amb la guàrdia baixa i els incendis campant a la seva per Galícia i Astúries, dues de les regions més humides de la Península. Estem fotuts, amb perdó.
