Cartes

Què penses quan no et deixen parlar, opinar i dir el que penses?

Quan parles, pacíficament, i et tapen la boca?

Quan quedes amb gent pacífica com tu perquè tothom digui la seva i arriben uns altres i no volen deixar-t´ho fer?

Què et diu el cap quan aquests altres venen amb casc, porres i pilotes de goma, i tu respons amb les mans nues i els braços enlaire?

Què penses quan aquesta gent (no els puc dir persones) t´empenten, piquen, trepitgen i abusen de la seva força?

Potser penses que això que veus, això que està passant és un malson, que no pot ser veritat. Un malson s´acaba quan obres els ulls, però això sembla no tenir final.

No pot ser veritat.

Però arribes al vespre, mires les notícies i veus que ha estat real, que han picat i maltractat els teus companys que parlaven i decidien com i amb qui volien viure.

I la cosa, que sembla impossible d´empitjorar... empitjora. Surt una altra gent (tampoc són persones) i diuen que allò no ha passat. Que ni has parlat, ni hi ha hagut violència cap als teus. I que si ha passat alguna cosa, ha estat culpa meva i dels meus.

Quan passa tot això no saps què pensar.

El cap no pot assimilar aquesta mentida, aquest dolor, aquesta ràbia, aquesta injustícia, aquesta brutalitat. Brutalitat física i verbal.

I diuen que ens estimen!

I quan el cap no pot, has de deixar que mani el cor.

I així ho faig.

Així ho fem.

Nosaltres no peguem ni pegarem.

No en sabem ni volem saber-ne.

El meu cor i els cors dels meus companys són forts i plens de sentiment. I això no ho atura cap porra, cap cop, cap insult, cap vexació.

Els nostres cors i els nostres sentiments ens empenyen.

Ja hem parlat.

Ja hem decidit.

Hem decidit marxar.

I marxem.

Ens maltractaran molt més, però quan qui mana és el cor, res no ho pot aturar.

I a nosaltres, al poble català, no ens aturaran.

Déu l´hagi perdonatFrancesc A. Picas - La Jonquera

Lluís Companys, com a polític, no es mereix cap consideració, a Catalunya. Durant el seu govern, del 1936 al 1939, assassinaren cinc bisbes, centenars de sacerdots i religiosos, empresaris, fabricants, polítics i professors. Destruïren temples i santuaris artístics. Usurparen fàbriques i indústries a l´estil marxista. Van clausurar Montserrat i assassinaren vint monjos. Va fer afusellar 199 militars, entre ells tres generals a Barcelona, el 1936. Detingut Companys el 1940, va ser jutjat pels amics dels 199 militars que afusellà i el condemnaren a mort.

Per a milers de catalans, Companys no representa la nostra Catalunya. Déu l´hagi perdonat