Anem a eleccions. Hi ha dos camins per arribar-hi. El primer passa per l´aplicació de l´article 155, pel cessament del president de la Generalitat i dels membres del govern i la convocatòria d´eleccions al Parlament. L´altra possibilitat és que sigui el mateix Puigdemont, fent ús de les seves atribucions estatutàries, qui signi el decret de convocatòria anticipada. La legislatura ha superat amb escreix els 18 mesos que havia de durar i que havien de servir per complir el compromís adquirit pel president en el debat d´investidura de portar el país a les portes de la independència. S´han complert els compromisos? Es donen les condicions per anar més enllà? Aquestes són les qüestions que es van debatre ahir al Consell Executiu. El president va demanar als membres del govern que es posicionessin sobre un eventual avançament electoral. Els consellers del PDeCAT s´hi van mostrar favorables però van afegir que, en tot cas, farien costat a la decisió que prengui finalment Carles Puigdemont. També es van pronunciar a favor de convocar eleccions dos dels consellers d´Esquerra. El vicepresident és va reservar l´opinió. No només hi ha discrepàncies dins del govern. També han aflorat diferències entre PP i PSOE. Mentre els populars diuen que amb un anunci de convocatòria electoral no n´hi ha prou per aturar l´aplicació del 155, els socialistes afirmen que si es convoquen un comicis dins dels marc estatutari i constitucional ja n´hi ha prou. El PP té majoria absoluta al Senat però no sembla que cometi la temeritat d´intervenir l´autogovern trencant el front constitucionalista. Cedir davant de les reivindicacions socialistes pot ser una excusa per deixar tothom moderadament content. Demà sortirem de dubtes.