Estic una mica fart que es digui que a Catalunya o a Espanya hi ha una fractura degut al debat sobre la independència de Catalunya. Anem a pams, quan, per exemple, José Mª Aznar i Felipe González diuen que això passa a Catalunya, en realitat què volen dir? Volen dir que si els independentistes expressen políticament el que pensen a les institucions, trencaran les regles del joc, amb tot el que tinguin a l'abast. És més, toleren que hi hagi indepes, però que callin. Gaire demòcrates no demostren ser. Mentre els independentistes eren un 13% l'any 2006, ningú deia que hi havia fractura. Ara que n'hi ha un 50% (o un 47% o un 52%), ara hi ha fractura. Podria sortir altra gent dient que els que volen pertànyer a Espanya haurien de callar i així no hi hauria fractura. Quina ximpleria!

Si la gent no se sap comportar a casa, a la feina o amb els amics com a demòcrates, vol dir que hem de fer-nos una gran autocrítica, hem estat més educats a envestir que a conviure. Passi el que passi a Catalunya hi haurà gent amb afinitat amb Espanya i gent que se'n vol allunyar. Aquests dies s'estan creant molts de la segona opció. O sigui que paciència i no siguem estúpids.

No sabíem què passaria si a Catalunya es declarés la república, ara ja ho sabem: 10.000 policies i guàrdies civils, càrregues per fer por, gent detinguda i empresonada com si fossin narcotraficants, jutges i fiscals com si fossin hooligans del PP, una Audiència Nacional actuant com el Tribunal de Orden Público i empreses que en comptes de conciliar es dediquen a fer política: editorials, bancs, caves, empreses de fuets, etc. Tinc la sensació que hem estat capaços en aquests darrers 40 anys de millorar com mai els aspectes materials dels nostres pobles i ciutats, però pel que estic veient no estic gaire segur d'haver recuperar els valors republicans a Espanya.

La tolerància en democràcia té un límit i és que una opció empresoni els de l'altra opció. I que els minoritaris en una nació governin per la força dels canons. El PP representa a Catalunya el 6,3% del cens i ara el president de la Generalitat serà Mariano Rajoy. I d'això n'hem de dir democràcia? Això és una dictadura. Això sí que és una fractura. Qui es va saltar les regles del joc democràtic és el PP i el Tribunal Constitucional. I ara el PP, el PSOE, Ciutadans i Felip de Borbó, un polític d'extrema dreta que ningú ha votat. Sospitosament els monàrquics reclamen eleccions a Catalunya sabent que tornarien a perdre. Volen il·legalitzar el Pdecat, ERC i CUP. Jo no les convocaria per si de cas. La unitat d'Espanya no es un principi constitucional, és una religió. Siguem heretges!