El proper 7 de novembre (25 d'octubre en el calendari Julià), farà cent anys que unes quantes dotzenes de soldats i obrers armats, varen irrompre al Palau d'Hivern de Petrograd, la seu del govern provisional. A les poques hores de l'inici i triomf de la Revolució Russa, el soviet de Petrograd va fer el següent comunicat:
«Als ciutadans de Rússia
El govern provisional ha sigut enderrocat i l'autoritat governamental ha passat a mans del comitè militar revolucionari, òrgan del soviet de diputats, obrers i soldats de Petrograd que està al capdavant del proletariat i de la guarnició de la ciutat.
Els objectius pels quals ha lluitat el poble, la proposta immediata d'una pau democràtica, l'abolició de la propietat agrària dels terratinents, el control obrer de la producció i la constitució d'un govern soviètic, estan assegurats.
Visca la Revolució dels obrers i camperols!
Signat: el Comitè militar revolucionari del soviet dels obrers i soldats de Petrograd».
En els darrers mesos, hem llegit i rellegit els vells i nous llibres així com els monogràfics especials que últimament han anat publicant diaris i revistes sobre la Revolució Russa d'octubre de 1917, de la qual enguany es commemora el primer centari, per arrodonir la nostra visió històrico crítica atenent al pluralisme polític i social.
També hem examinat diversos llibres d'escriptors, intel·lectuals i periodistes russos hipercrítics i desmitificadors de l'antiga URSS i dels valors soviètics com ara Anna Stepànovna Politkóvskaia, segurament assassinada l'octubre del 2006 per les seves crítiques a la Rússia de Putin. Els seus demolidors reportatges, denunciaven els renovats horrors, repressió, corrupció i manca de llibertats de l'eternament pobra població russa.
I per rematar i explicar els horrors, vaig llegir els llibres de la premi Nobel de literatura (2015) Svetlana Aleksándrovna Aleksiévitx, La fi de l'home soviètic i La pregària de Txernòbil, crònica, segons ella, d'un terrible futur que ja va començar en els camps d'extermini nazis d'Auswitch i els gulags russos estalinistes, continuant a Hiroshima i Nagasaki i prosseguint amb els atemptats terroristes de grups islàmics de l'11 de setembre de 2001 a Nova York...
A l'explosió de la central nuclear de Txernòbil que causà milers de morts i contaminats, hi trobem el primer avís apocalíptic que confirma que el model tecnocràtic-industrialista, antiecològic-humanista és compartit tant pels buròcrates post-stalinistes russos com pel capitalisme de les multinacionals occidentals que van tant contra els equilibris naturals com contra les llibertats.
Ja el 1905, Lleó Trotsky defensava la idea que, perquè la Revolució Russa pogués triomfar plenament, calia que traspassés les fronteres del propi territori i fos internacional.
La revolució esclatà i fou derrotada a l'Alemanya de la República de Weimar, on els dirigents espartaquistes com Rosa de Luxemburg i Karl Liebknecht foren assassinats i milers d'obrers foren empressonats. Això mateix també va passar a Hongria, Espanya, França i Itàlia, on hi va haver tot un seguit de grans vagues generals revolucionàries que portaren els feixistes italians de Mussolini al poder.
Trotsky denuncià que la tardança i el fracàs de la revolució internacional va deixar aïllada la Revolució Russa. Durant dos anys les restes del règim del Tsars, amb el suport de tropes de 19 països occidentals, sumiren el país en una sagnant guerra civil. Això fou el germen d'una Rússia supermilitaritzada, que va començar amb la primera gran guerra i sobretot a partir de 1941, amb al segona guerra mundial, on Rússia va perdre més de 30 milions de persones.
Per culpa de les guerres, els treballadors més compromesos, creients i lluitadors per una societat socialista, van morir en els fronts de batalla. Això feu que molts activistes desapareguessin i que a les grans ciutats i pobles, el poder passés a mans del partit comunista i de les noves elits de buròcrates estalinistes, on entraren milers d'arribistes que sols buscaven poder i feina, en el que els vells trotskistes defensors de l'octubre roig en diuen estat obrer degenerat o capitalisme d'estat.
Dins el molt que s'ha escrit sobre la Revolució russa, durant els darrers 100 anys, ens permetem recomanar alguns títols de referència: Els 10 dies que sacsejaren el món, de John Reed i La Història de la Revolució russa de Lleó Trosky, dos clàssics i destaquem La venganza de los siervos de Julián Casanova dins els nous.
Ens ha sigut molt instructiva també la lectura de la petita monografia de 120 pàgines Rusia 1917, La Revolución Rusa, su significado hoy, escrita pel finlandès resident a Barcelona David Karvala.
Nova història de la Revolució russa de Sean McMeekin, és també un text a tenir en compte, així com una novel·la de Philip Roth que aborda els rerefons repressius de l'stalinisme, del qual parlarem en un proper article.
Dins els clàssics: hi ha el Diari de Moscou de Walter Benjamin i el Retorn a l'URSS d' André Gide. Els reportatges de Victor Serge, La biografia de Lenin de Tony Cliff, El nacimiento del estalinismo de Michal Reiman i la darrera obra de Lleó Trotsky La revolució traïda, escrita el 1936. A partir d'aquest llibre Tony Cliff, publicà el 1948 el llibre Capitalismo de Estado en la URSS de Stalin.
Després del clàssic Arxipèlag gulag d' Alexander Solzhenitsyn (premi Nobel de literatura 1970) l'obra més terrible sobre la Rússia soviètica és Los que susurran: la represión en la Rusia de Stalin, de l'historiador britànic Orlando Figes, autor també de La Revolució Russa i del fantàstic El baile de Natasha.
Per acabar, recomanaren tres llibres molt diferents. En primer lloc un de conservador, La Revolución Rusa de Richard Pipes, de «només» 1.000 pàgines. Als progressistes i utopistes com servidor, que aspirem encara a aconseguir una nova societat més lliure, solidària, socialista, humanista i internacionalista, els cal llegir el professor català Josep Fontana i la seva imprescindible El siglo de la revolución, una historia del mundo desde 1904 a 2017. Per acabar, recomanarem un llibre, potser en excés pessimista, La Rusia de Putin, escrit per l'escriptor rus-jueu exiliat a Londres Peter Pomerantsev. En un interviu sobre el seu punyent, satíric i corrosiu llibre, l'autor ens fa una profecia sobre el futur del món actual dirigit pels Putin, Trump, Erdogan... quan diu que el món s'encamina cap al que és la Rússia actual, una dictadura subtil. Putin ha prefigurat un règim que té una aparença democràtica de parlamentarisme, però que només és una mascarada buida. A sota no hi ha divisió de poders i la societat civil està desmotivada, reprimida i perseguida.
