Poques persones com el mestre Pau Casals vivifiquen unes paraules que, aquests dies, desprenen una brillantor especial: Catalunya, coratge, democràcia, dignitat, Drets Humans, justícia, llibertat, pau, persistència... En aquest escrit ens volem referir a quatre episodis que protagonitzà el mestre, que, salvant les distàncies, són ben eloqüents pel seu posicionament.

A la vigília del 18 de juliol de 1936, dirigí l'assaig de la novena simfonia de Beethoven. La seva orquestra i els cantaires de l'Orfeó Gracienc l'havien d'interpretar l'endemà. A punt per cantar, se'ls comunicà la gravetat de la situació que es vivia i se'ls instà a suspendre l'assaig. El mestre s'hi oposà. Tenia el ple convenciment que el cant de l'himne a l'alegria en un moment com aquell era la millor crida a favor de la fraternitat entre els pobles. Per aquest motiu, abans d'acomiadar-se, interpretaren la simfonia completa.

Durant el seu exili a Prada de Conflent, s'inicià la Segona Guerra Mundial. Molts artistes europeus se n'anaren cap a Amèrica. Casals decidí romandre a la Catalunya Nord, tot i les ofertes extraordinàries que rebé d'empresaris americans. El músic els digué que el seu lloc era amb els desemparats, al seu servei dels quals posà l'única «arma» que tenia, el violoncel. Quan els alemanys ocuparen Prada, deixà de tocar. El silenci es perllongà fins anys després d'acabada la guerra, a causa del no-compliment dels compromisos polítics d'algunes nacions, sobretot davant de la dictadura de Franco.

Casals defensà sempre la capacitat de la música per agermanar els pobles de tot el món. Continuà rebutjant d'anar a aquells llocs on creia que hi havia algun govern que vulnerava els drets i les llibertats de les persones. Aquesta actitud li meresqué un gran respecte i admiració. El mateix U Thant, secretari general de l'Assemblea de les Nacions Unides, es referí a ell com a gegant de la Música, home de pau i campió dels drets humans.

El 1971 compongué l'Himne a les Nacions Unides, que dirigí el 24 d'octubre d'aquell mateix any en un concert a la mateixa seu de la institució. En el seu discurs, davant d'autoritats d'arreu del món, parlà de Catalunya com a nació històrica, compromesa amb els valors de la democràcia i la pau.

Pau Casals fou un geni musical; un home d'una bondat extraordinària, d'una gran espiritualitat, enamorat de la seva terra, mogut per l'excel·lència, la justícia i els drets de les persones i dels pobles.