Cartes

01.11.2017 | 07:12

Carta oberta a Carles Puigdemont
lluís victoria montoto GIRONA
Molt Honorable President, aquesta carta és més sentimental que política, ja que de política, tothom en parla, tots opinen i això és bo en democràcia.
Però jo, ara, vull parlar d´una manera més emotiva i nostàlgica.
Començo recordant la primavera de l´any 1980, quan un grup de joves vam fundar la Joventut Nacionalista de Catalunya, concretament a Platja d´Aro. Recordo que érem en Pere Casals, David Abrado, Bernat Masó, Carles Puigdemont i jo mateix.
També eren màgiques les reunions al local de la Rambla de Girona, els divendres al vespre, plenes d´il·lusions i moltes ganes de treballar pel nostre país. Després, van venir amb nosaltres Lluís Busquets, Manel Jaile, Joan Bagué, Jordi Moner i altres... i avui fa, uns més que altres, molts anys que treballem per la llibertat i el benestar de Catalunya.
Tu, que ets una persona de fondes conviccions i lleialtats, fa 39 anys que et conec, no deixaràs mai de lluitar pel teu poble, ho sé. Però, Carles, jo no et demano res, no tinc cap dret, això sí, per l´estima que et tinc, només dic i opino que tu has complert de sobres amb el teu compromís, pots estar molt orgullós, i que ara, ja toca, has de pensar una mica en tu i en els teus.
Sempre al teu costat, ja ho saps.


Fires, la Devesa i...
José Luis Lucero Piñol girona
El passat 26 d´octubre després de llegir (una vegada més) les reivindicacions i les propostes formulades per la plataforma Salvem la Devesa i per altres entitats, en referència als «problemes» del parc, pensava que el consistori tindria cura de millorar i de solucionar algunes qüestions.
Segons la normativa de l´Ajuntament que regula l´ús del parc, qualsevol acció que afecti la Devesa ha de tenir una resposta i/o reparació. Ex.: si es fa un forat s´ha de tornar a tapar, o si es malmet o modifica el paviment s´ha de tornar a reparar.
Doncs bé, aquest any s´han escampat pel terra, un mínim de 15 camions Tn? de grava/pedra, que l´únic que fan és compactar i endurir el terra i evitar la filtració de l´aigua i eleva el nivell de terra (amb tants anys un mínim de mig metre).
Aixó i que el terra no està ben anivellat provoca moltes dificultats per al trànsit de les bicis i dels cotxes de criatures i també la circulació de cadires de rodes de persones amb mobilitat reduïda.
El regidor responsable (n´he conegut vuit) de la Devesa potser d´aquí a un temps ja no hi serà.
Fins quan? Solucions.


Endavant, Albert Soler!
QUIM TORRA girona
Estic en desacord total amb una carta inserida aquest 29 d´oc­tubre que porta per tí­tol  «Columnista ranci». Un seu paràgraf: «Cada escrit que publica sempre té com a finalitat ferir algú o algún col·lectiu de la ciutat de Girona...». Jo pregunto: no diuen que hi ha ­democràcia en aquesta tan catalanista i democràtica i independent Girona?... Al meu parer algú com l´Albert ha de criticar-la, no en va encara «és una ciutat emmurallada» per més de moda que estigui. Emmurallada per molt motius. 
No m´estenc! L´Albert, d´una forma irònica potser provocadora, ens explica coses necessàries. Però Girona i molts gironins són així! No tots, per sort! Si la direcció del Diari deixés de publicar els articles de l´Albert Soler, jo em donaria de baixa.


Bufen aires
de canvis
Lluís Torner i Callicó girona
No sol haver-hi cap canvi, per petit que sigui, que es faci a gust de tothom, i per això, quan es tracta d´un de tan transcendental, com és la declaració d´independència, és lògic que provoqui unes diferents maneres de veure i d´acceptar. Per això s´estan produint mostres de sentiments, de totes menes. Des dels que s´ho miren amb alegre satisfacció –disposats a fer el que calgui per tirar-ho endavant– fins als que mostren una joia continguda –els plau, però ho veuen precipitat– d´altres amb una mena de sentiment de por –què passarà, com anirà?– o els que consideren que és un error –que acabarà perjudicant-nos– i els que no ho accepten –hi veuen un greuge, envers ells, l´Estat i la Constitució– o fins aquells que no els fa ni fred, ni calor –el que hagi de passar passarà–. Però clar! per damunt de tot, hi ha el Govern Central, que no admet trencaments de cap mena, i que posa en marxa tot el seu poder –polític i judicial– per intentar d´impedir-ho, a tota costa.
És inevitable, cadascú, segons els seus principis, ho contempla de manera diferent, aquí és on rau la Democràcia. Ens ha costat molt d´arribar aquí, però ara, que estem just al principi, procurem mirar-ho amb deteniment, intentant acostar posicions, fins on es pugui, però mantenint la calma, la serenor i la fermesa; evitant mentides i retrets.
Mirem l´alcaldessa de Girona i la seva 1a tinent d´alcalde –cadascuna d´un partit diferent– de mutu acord, han decidit deixar sense efecte el seu pacte de govern. És un bon exemple. Les picabaralles no són mai la millor eina.
Bé! Errats o no, és la nostra humil manera de veure-ho, en la perspectiva de l´edat, volem el millor per a Catalunya, sí! Exigint-ho, si cal, però sense oblidar els principals valors: La pau, el seny i la convivència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema