Una imatge en la qual apareix el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, acompanyat del delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i el líder del PPC, Xavier García Albiol, ha aixecat diverses veus contràries a les xarxes socials. La fotografia es va fer aquest diumenge a la capçalera de la manifestació «Tots Som Catalunya!», que havia convocat Societat Civil Catalana (SCC) al passeig de Gràcia de Barcelona. Es veu com Albiol fa l'autofoto, amb uns somrients Montserrat, Iceta i Millo, aquest darrer aixecant el polze.
Encara eixorden a les nostres orelles, « Por Dios, Pedro , líbranos de Rajoy y del PP!» que l'Iceta cridava de forma histèrica (Festa de la Rosa 2016). Certament és la deriva total del PSC traint el seu esperit fundacional, tot aliant-se amb franquistes, neofalangistes i el seu seguici.
Des de l'Ajuntament de Barcelona, el tercer tinent d'alcalde Jaume Asens, de BCN en Comú, ha escrit a la xarxa social: « Maragall sentiria vergonya de veure el PSC en actes on es demana la presó als maragallistes». Al final de la frase surt una icona d'una mà amb el dit assenyalant cap abaix en senyal de desaprovació. Es dona el cas que en els comptes de Twitter de les quatre persones que apareixen a la foto, cap d'elles ha pujat l'autofoto presa per Albiol, se suposa que per vergonya.
Recordem que en la manifestació esmentada, amb la presència d'Iceta legitimant la «Triple Aliança» anticatalana es cantava reiteradament « soy español» (que no dona opció a ser català), es demanava « Puidemón a la prisión» i, com és habitual en les manifestacions unionistes, hi havia els espanyolistes nazis i anticatalans, guarnits amb banderes d'Espanya -constitucionals o no- i creus gamades que varen protagonitzar diversos actes violents -atacs a Catalunya Ràdio, a diverses persones, entre ells un taxista-, destrucció de mobiliari urbà, etc. A més es van cridar consignes contra els Mossos d'Esquadra i a favor de l'aplicació del 155. Tot això mentre els Jordis, que mai han protagonitzat cap acte de violència, són a la presó. Ja veiem com Espanya aplica les seves lleis, amb dos rasers, un per als espanyols i l'altre per als catalans - si més no els catalanistes, sobiranistes i independentistes, i a tot el poble català, sigui unionista o no- quan ataca les nostres institucions, i ens maltracta pel que fa a les infraestructures, economia, etc.
Afegint a tot això els vòmits proferits per Josep Borrell contra Catalunya, als quals ja ens té acostumats, -i no solament contra els independentistes-, que són encara més «refinats» i per tant pitjors que els de Cs o el PP, tenim el panorama socialista sembla que definitivament desaparegut de la república del catalanisme - tot i que en el seu si hi ha hagut veus discordants ràpidament purgades-. Es compleix allò que sempre els unionistes han maldat: desterrar el català de la «república de les lletres» (com ja es deia als s. XVIII). En alguns aspectes, tant el PSC ultranacionalista espanyol aliat al PP i a Cs com Iceta, és pitjor que aquests dos partits, que fan un discurs molt més esqueixat i intel·lectualment molt prim, mentre que el d'Iceta s'embolcalla amb bones paraules i un discurs ben travat i amb una certa correcció formal i intel·lectual que no es pot discutir. Però el que demanen per castigar Catalunya -tot Catalunya, insistim, i no només els sobiranistes- és l'aplicació del 155 amb tot el que comporta: un veritable cop d'estat contra les institucions catalanes. Haurem de dir algun dia: «Socialistes, ni oblit ni perdó»?
Potser seran feliços vivint al barri gironí de Vila-roja, que s'ha declarat «zona nacional» farcint-hi fins a l'extenuació de banderes espanyoles i pintades agressives contra Catalunya.
