Els darrers dies força articulistes com Josep Ramoneda o Màrius Carol han començat a dir que Carles Puigdemont s'ha equivocat. Argumenten a la curta, han perdut la visió llarga. El que més m'emprenya és que consideren que Mariano Rajoy guanya la partida per la seva intel·ligència política. No fotem, ha creat la crisi més gran de la democràcia! Si analitzem només qui té més poder, la cosa està clara. L'Estat aixafarà a qualsevol que proposi la independència o la república. El que ens haurien de dir és: en un sistema democràtic si no et deixen defensar les teves idees democràtiques, què cal fer? Potser el que en realitat proposen és la rendició; així no hi ha problemes. De fet Santiago Alba Rico diu que a Espanya es practica « la pedagogía del 'millón de muertos', cada treinta años se mata a casi todo el mundo y después se deja votar a los supervivientes, que, naturalmente, tienen claro cual es la opción adecuada si quieren evitar que se repita la carnicería». Així, el que es busca és: acollonim tothom a veure si posen seny i voten el que cal votar. I si tot surt igual, què faran? Per cert no he vist immoralitat més gran com aquesta: 900 morts en el conflicte del País Basc i no van aplicar el 155.

Cal explicar a la gent que les manifestacions que el poble català ha fet durant set anys en un país democràtic haurien d'haver servit perquè els governants de Madrid s'adonessin que el TC havia humiliat un poble. I haurien fet alguna cosa. Podeu pensar: també hi ha ara manifestacions del nacionalisme espanyol a Barcelona. És clar. A algú li estranya? Hi ha molta gent que vol pertànyer a Espanya. Aquest no és cap problema. La qüestió és, ho podrem resoldre pacíficament sense 10.000 policies i sense gent a les presons?

Que ningú es plantegi què hauria passat si el president de la Generalitat hagués fet això o allò. Ja els ho dic: ens haurien aplicat igualment l'article 155. Aquesta és una idea de la FAES (Falange Española?) i de José María Aznar de fa molts anys, de fet des de de1978. Aznar ja publicava articles contra la Constitució per la referència a l'estat de les autonomies. Ara, per fi, ho ha aconseguit. El problema és que s'hi hagi sumat el PSOE. I potser el més xocant és que Josep Borrell faci de portaveu dels poders fàctics. Aquests el van fer dimitir ignominiosament quan estava a punt d'aconseguir ser president espanyol. Preferien Aznar, es clar. Un jacobí monàrquic favorable a un rei d'extrema dreta. Ostres quines coses. Seguim els clàssics. D' Antonio Gramsci una idea d'una tribu zulú: «És millor avançar i morir, que detenir-se i morir».