El president del PP català, igual que a altres connotats dirigents de la dreta conservadora, els passa que, crescuts per la suspensió de les institucions de la Generalitat, diuen el que pensen, el que prudentment haurien de callar. García Albiol vol que es mantingui en vigor l'article 155 per si una nova majoria independentista decideix emboscar-se una altra vegada endinsant-se pel camí de la secessió. Albiol aclareix que està convençut que no n'hi haurà, però les coses poden venir mal dades i cal estar preparat per conjurar contingències indesitjables. Una cosa semblant ha manifestat el pulcre Pablo Casado alertant que el 155 és susceptible de ser aplicat on faci falta. Sembla que al PP han descobert les suposades virtuts taumatúrgiques de l'article i cavil·len sobre la conveniència d'estendre'n l'ús, fins a la Castella-la Manxa del molt constitucionalista Emiliano García Page, perquè ha tingut la gosadia de pactar una coalició amb Podem. Inacceptable per la part irascible de la dreta espanyola.

El problema és que la convocatòria electoral catalana del 21 de desembre, exigida pels poders europeus per donar el plàcet a les mesures preses per Mariano Rajoy, que desitjava posposar les eleccions fins ben entrat 2018, probablement ofereixi una nova majoria absoluta independentista. Això diuen les enquestes que es van coneixent. En elles es dibuixa una Cambra legislativa similar a la dissolta pel president del Govern central, amb el que ens tornarem a topar amb el que teníem. Per això Albiol, Casado i bona part de la cort del faraó adverteix que qualsevol nou excés, al Principat o on sigui, toparà de cara amb l'insalvable mur del 155. La Constitució reduïda a un article. Semblant procés al que en l'Univers condueix a l'aparició d'una estrella de neutrons. Esperem que la cosa no degeneri fins al punt en què els doni per transformar la Carta Magna en un forat negre. Sens dubte tot és susceptible d'empitjorar.

¿Quina és la sortida si l'immens embolic en què s'ha endinsat la política espanyola resulta que a Catalunya novament guanyen contundentment els independentistes? No valdrà una nova aplicació del 155, perquè fer-ho sí que deixaria la constitucionalitat espanyola definitivament col·lapsada. Una altra mesura extrema per respondre al que decideixin els catalans en cap cas pot ser la resposta de l'Estat. Si hi ha majoria absoluta sobiranista serà Europa la que obligarà a obrir negociacions per arribar a algun acord que possibiliti un cert acomodament. Albiol es permet brandar l'amenaça d'un altre 155 entre altres raons perquè el PP ha deixat de comptar com a força política rellevant en l'escenari català. És residual. Ho seguirà sent, tant el 21 de desembre com en les eleccions municipals de 2019. Avui el PP compta a Catalunya amb un únic alcalde, el de Pontons, un poblet de la província de Barcelona en què estan censats 200 veïns. Aquest és el seu poder municipal.

En el poc més de mes i mig que ens separa de les eleccions catalanes serà l'anomenat front judicial el que primarà, a l'espera de conèixer en què queda el desesperat intent de Puigdemont d'internacionalitzar la qüestió en instal·lar-se a Bèlgica sense atendre els requeriments de la magistrada de l'Audiència Nacional perquè comparegui, en haver estat acusat per la Fiscalia general de l'Estat (recordem que el fiscal general José Manuel Maza ha estat reprovat pel Congrés dels Diputats) d'un suposat delicte de rebel·lió, figura penal que sembla que es va pensar per castigar les actuacions contràries a la Constitució dels uniformats i no les esbojarrades, irresponsables, insensates i il·legals aventures secessionistes d'uns polítics de molt escàs quall, cas de Puigdemont i els seus companys d'aventures.