Un malson

04.11.2017 | 07:26

Els éssers humans tenim un costat simiesc que es manifesta amb més virulència com més intentem ocultar-lo. Les senyores i senyors vestits (o disfressats) de gala, amb guerreres plenes de medalles i pits saturats de condecoracions, em recorden als goril·les del zoo o als bonobos dels documentals de La 2. Quan jo mateix vaig a una cerimònia el protocol de la qual m'exigeix una vestimenta especial, veig, en mirar-me al mirall, un goril·la amb pretensions. Per sort per a ells, els goril·les no tenen pretensions. No hi ha entre ells sergents que aspirin a arribar a tinents ni adjunts al director que vulguin ascendir a directors adjunts. Que curiós, per cert, que adjunt al director i director adjunt no siguin la mateixa cosa. Vaig esbrinar fa poc la diferència i em va fer molta gràcia. No he aconseguit esbrinar què va ser abans, si el primer o el segon, però hi estic a sobre i aviat podré donar-los-en notícies.

El cas és que vaig assistir fa poc a un còctel de gent molt condecorada i de sobte vaig veure tots els que m'envoltaven i a mi mateix com un conjunt d'animals ensinistrats per imitar els éssers humans. L'ésser humà és el que millor s'imita a si mateix. Ofereix la mà millor que el més hàbil dels gossos i es col·loca el tovalló al coll amb més gràcia que un ximpanzé de circ. No dic res de l'habilitat de recórrer el saló d'un extrem a un altre amb una copa de la qual no es vessa ni una gota. Em va resultar sorprenent, un cop asseguts a taula, el mestratge amb què ens movíem amb la pala de peix i el ganivet de la carn. El soroll dels coberts sobre els plats de porcellana produïa una música digna de nosaltres mateixos.

Després del cafè, em vaig aixecar per anar al lavabo i vaig orinar al costat d'un altre primat molt dret. Crec que als dos ens resultava humiliant no ja evacuar, sinó haver de subjectar-nos el penis per evitar desviacions. Va resultar una experiència al·lucinant, com si m'hagués pres un àcid. En sortir al carrer i veure la gent en texans i samarreta, però sobretot en arribar a casa i canviar-me de roba, vaig tornar a la meva condició d'home com qui torna a la realitat després d'un malson.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema