Quan d'aquí a molts anys es pugui fer una revisió històrica i objectiva del procés, des d'aquell dia en el qual Artur Mas va escollir el camí de la independència i fins al que vivim avui i viurem en el futur, serem capaços de veure els errors que s'han comès. El procés és una història d'errors. Un darrere l'altre. Tothom n'ha fet i de grossos. A hores d'ara podríem fer una llarga llista de les cagades dels dos costats. Però no serviria per a res perquè en els darrers cinc anys hem perdut completament l'autocrítica. La capacitat d'analitzar el que fem malament ha desaparegut. El Govern espanyol es creu que ho fa tot bé i l'independentisme i el Govern català cessat també. Així és impossible arribar a cap solució que ens permeti sortir del complicat laberint en què estem ficats. Si tu avui m'apliques el 155, jo marxo a Brussel·les. Si tu marxes a Brussel·les, jo et fico a la presó els teus consellers. I així cada dia des de principis de setembre. La corda s'està estirant a cada moment. I quan sembla que ja no dona més de si, es continua allargant i allargant. Arribarà un dia que es trencarà i ningú sap què passarà. Ningú. Ni els d'un costat ni els de l'altre i tots, tots, en tindran la culpa. En aquell moment serà tard per exigir responsabilitats a tota una colla d'irresponsables. I també serà tard per arreglar-ho.
