Sexe, veritats i cintes de vídeo

04.11.2017 | 10:24

Parlem alt i clar: el porno fa temps que ha deixat de ser el que era. Un servidor va perdre la innocència –que no la virginitat– durant l´època daurada del cinema X; això és entre les darreries dels alegres anys vuitanta i els inicis dels grisos noranta. En el meu cas personal, això vindria a dir que per poder assaborir les millors produccions del moment, havia d´anar a llogar-les a aquells quasi extints temples de l´oci anomenats videoclubs i, sobretot, superar els pertinents controls d´edat. Un cop establerta i ben inspeccionada quasi tota la xarxa de locals de la ciutat on et llogaven el que fos sense massa miraments, i amb la prova de la luxúria ja a les mans, era necessari amagar-la a un racó prou enginyós i fer-se un mapa mental dels dies que et quedaves sol a casa i podies visualitzar-la sense angoixes. Amb aquest ritual quasi religiós, veure porno es convertia sempre en una mena d´odissea amanida amb lleus tocs d´espionatge que augmentaven encara més l´excitació, una aventura en tota regla que riu-te´n tu de les de James Bond arreu del món. O de les de Puigdemont a Bèlgica. En aquelles sessions de cinema furtiu vaig aprendre la teoria i part important de la pràctica de la fornicació de la mà –o més aviat de l´entrecuix– de qui serien els meus gurus, Peter North (Mr. Milk), John Holmes (Mr. 30), Ron Jeremy, Harry Reems, etcètera... Ells em van mostrar el camí. Gràcies i mil vegades gràcies. Però sobretot la vaig conèixer a ella, a la dona, una starlette molt per sobre d´altres deesses contemporànies del desig com Ginger Lynn o Nina Hartley. Sí, em refereixo a Traci Lords, el meu primer amor. Quin talent! Quin savoir faire! I ja sabeu el que diuen del primer amor, no? Que mai l´oblides i per sempre més el busques. Però clar, de Lords només n´hi ha hagut una... Mateu-me, si us plau!

Durant aquella època vaig convertir-me en un ambaixador accidental de vídeos porno al meu institut, una mena de traficant de còpies del millor cine X produït a la meca de Los Angeles. Vaig deixar de ser espectador per passar a fer còpies i distribuir-les entre amics i coneguts a canvi d´apunts o de còpies de pel·lis i videojocs. Estava convençut que allò era pur coneixement i actuava amb esperit maçó; acaparant saber i compartint-lo. Era el Risky Business de Figueres; oferia serveis de sexe però en diferit. La història de la meva vida...! El cas és que formo part d´una generació que deu molt a aquell porno doblat, amb guió i final feliç, interpretacions de pastorets, música arrítmica i molt «pelo de ahí», un porno pausat i ridículament ben tramat amb un innegable caràcter divulgatiu i un to eroticofestiu situat als antípodes del que corre avui per internet, molt més brut, a clau fet, sense història, sense moho, sense cap tipus de respecte pels detalls, exageradament accessible i, en definitiva, tristament vulgar. Ja ho deia la cançó, que internet va matar l´estrella del porno.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema