Un: aquell neó de les atraccions, que es difumina i fon en el fum dels llocs de castanyes, és empassat per la foscor de la Devesa de Girona. Al cel, en el reflex del riu, l'absència de la sínia és clar símptoma que alguna cosa passa. Els altaveus de l'escenari per on desfilen els grups musicals emmudeixen. Les barraques, a les quals arriben joves amb les seves bosses de plàstic del supermercat carregant begudes, posats a passar la nit, tanquen cadenats.
Dos: diversos despistats es preguntaven on són les fires. Doncs allà mateix, només que s'han suspès pels últims esdeveniments polítics: la tancada a la presó dels líders independentistes. No s'escolta cap comentari sobre el fet. La «majoria silenciosa» tornar amb el tretze són tretze, i aquells que, a la rebotiga, diuen alguna cosa, per més farts que estiguessin del procés, lamenten la repressió del 155 i la llauna de la divisió de poders. Els independentistes, per la seva banda, els últims dies semblen haver copiat el biaix de la «majoria silenciosa», i després de celebrar la república destapant cava a les xarxes, es mantenen a l'espera en un segon silenci que aviat torna a desil·lusió: han cessat aquells moments explosius mediàtics dels quals ens havíem fet addictes com d'una bona sèrie de Netflix. Fins que es fa escoltar la cassolada puntual, potser la més forta i prologanda dels últims dies.
Tres: Recordo les pel·lícules de James Dean en què corre en un cotxe en direcció a un precipici. Guanya el que es llança més tard del cotxe. M'ataca el pensament que Puigdemont vol demostrar la seva vàlua en un d'aquests cotxes suïcides. El recordo escapant de la repressió dels comicis de l'1-O en un cotxe oficial, quan havia d'haver estat el primer a enfrontar-s'hi, en comptes d'exposar la gent, quan, no va, repeteix escapisme escapolint-se a Bèlgica. Recordo la història que a Sòcrates, en el seu judici, li ofereixen la cicuta o l'exili, i aquest tria morir enverinat, no només per defensar així els seus ideals, sinó perquè l'exili és una cosa molt pitjor. Què farà Puigdemont sense el seu bany de masses, allunyat de la seva terra? Va poder menysprear la justícia espanyola i la sort dels seus, que des de fa dos dies dormen a la presó, però quan, a la intimitat de l'hotel belga on es trobi, es quedi sol, llavors potser pensarà que havia d'haver baixat d'aquell cotxe abans de portar tothom fins al precipici.
Fires rares per a un temps estrany...
