La presó ha de ser l'últim recurs

05.11.2017 | 09:32

Escrivíem diumenge passat que la convocatòria d'eleccions per al 21 de desembre «hauria de servir per donar una pausa a la convulsa política catalana». Ara ja és impossible. La fugida de Carles Puigdemont a Brussel·les, àcidament criticada per la major part de la premsa europea, i l'empresonament de vuit consellers cessats, entre ells el vicepresident Oriol Junqueras, han tornat a dinamitar el clima polític i social de Catalunya. També escrivíem que Carles Puigdemont havia perdut «una gran oportunitat de donar una sortida airosa» a la crisi política catalana en haver-se desdit de convocar ell les eleccions. Ens hauríem estalviat la declaració d'una independència sense cap efecte pràctic i sense cap reconeixement internacional, l'aplicació de l'article 155, la destitució del govern, la marxa de Puigdemont a Bèlgica i la citació dels membres del Govern i de la Mesa del Parlament a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, amb les consegüents ordres de presó. L'empresonament de vuit exconsellers ha causat un terratrèmol a la vida política catalana. Respectant les decisions judicials, entenem que, com a mínim, és precipitat. Serveix d'exemple la decisió del Tribunal Suprem de donar una setmana més de marge als investigats de la Mesa del Parlament per preparar les seves defenses. Però també sembla precipitat perquè tot just ens trobem en la fase de diligències prèvies del procediment judicial obert. El Suprem ja ha qüestionat la imputació del delicte de rebel·lió, que és el més greu i amb major pena de presó, i la mateixa jutge de l'Audiència, Carmen Lamela, cita en la resolució d'empresonament la «provisionalitat de les qualificacions delictives» i «en concret la qualificació del delicte de rebel·lió». Igual que apel·lar al risc de fuga basant-se que «alguns querellats ja s'han desplaçat a altres països eludint les responsabilitats penals a les quals poden haver incorregut». Davant la justícia, cadascú és responsable dels seus actes; no dels altres. Aquestes mesures podrien tenir validesa amb els investigats que no s'han presentat davant l'Audiència Nacional -Puigdemont i quatre exconsellers-, però no amb els vuit exconsellers empresonats que van comparèixer el dia i l'hora en què havien estat citats, i tres d'ells -Forn, Borràs i Bassa- certament havien viatjat dilluns a Bèlgica però van tornar per complir amb les seves obligacions judicials. I tenint en compte que tampoc no està clar que el cas romangui a l'Audiència Nacional i que l'empresonament preventiu d'una persona és l'últim de l'últim de tots els recursos processals, hauria resultat més prudent i, probablement, més ajustat a dret, aplicar a tots els exconsellers mesures similars a les de Santi Vila: fiança, retirada del passaport, etcètera. Un jutge ha d'interpretar i aplicar la llei, però tampoc pot abstraure's del context social. Aquest no és el millor escenari per celebrar amb tranquil·litat i racionalitat les eleccions del 21-D.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema