Malament quan les resolucions judicials no asserenen els ànims, sinó que els encenen. Sense entrar en consideracions sobre si les mesures cautelars o els delictes contra l'Estat imputats al Govern català cessat són ponderats o pura exageració, cal assenyalar que fou elegit d'acord amb les lleis. Els nostres governants són honorables no per mèrit personal, sinó pel fet de representar tots els catalans. No poden ser tractats de qualsevol manera -tampoc, cap ciutadà-, es mereixen el tracte més exquisit garantint el seu dret de defensa i la presumpció d'innocència. No és acceptable, doncs, que siguin privats de la llibertat abans de ser jutjats amb totes les garanties per un tribunal que analitzi els fets minuciosament i estableixi un veredicte ferm i contrastat. És una humiliació que no es mereixen ni les institucions que representen ni els catalans i fa pensar que tribunals especials com l'Audiència Nacional, hereva del TOP, no té cap sentit existint el Superior de Catalunya i el Suprem.
Garanties no significa impunitat. Paraula que ha estat sinònim d'oasi català perquè a Catalunya imperava la llei del silenci. Durant anys, massa, els diners i l'Administració públics s'han usat com una finca privada. Algun protagonista encara està ben present i actiu i no s'està d'amenaçar l'Estat si no poden actuar com sempre. Impunement.
Cadascú, es digui com es digui, ha d'assumir la responsabilitat dels seus actes nascuda d'una llei que ha vulnerat. El president fugitiu, en lloc de demanar calma i resolució de les diferències democràticament, a les urnes, crida a la confrontació. Esperonant i donant legitimitat a aldarulls i disturbis no s'aconsegueix la llibertat de ningú. Al contrari, sols s'aconsegueix més dolor, més frustració, penúries i la certesa que no es redreça res. Dividint els catalans, pressionant tebis i porucs, no s'aconseguirà la majoria que mai han tingut els que volen esberlar l'Estat.
En temps tan greus sobren ploramiques i cal gent serena, capaç de parlar sota el brogit, d'entendre la realitat més enllà d'emocions i passions, de tenir voluntat d'entesa. Existeix, sols cal que se li doni la paraula i se la deixi treballar.
