Congrés participatiu "Catalunya futur"

06.11.2017 | 07:13

Després de cinc anys de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el passat 24 de maig es presentà a l'Institut d'Estudis Catalans una nova iniciativa per al futur del nostre país: «I Congrés Participatiu Catalunya i Futur» (CPCF), que vol fer la funció que, fa 40 anys, va fer el Congrés de Cultura Catalana. La iniciativa parteix d'un grup que ja va tenir la seva rellevància en la creació de l'ANC, convençuts que la sentència del 2010 contra l'Estatut català referendat marca un hiatus entre les relacions de Catalunya i la resta d'Espanya, perquè es vulnerà la mateixa Constitució, quan diu en el punt 152.2 que qualsevol Estatut sancionat i promulgat sols es podrà modificar per un referèndum de la ciutadania. Les monjoies d'aquest hiatus començarien ja en les Consultes iniciades a Arenys de Munt i en la manifestació del 10-VII-2010, seguirien amb la constitució de l'ANC i la Via Catalana el 2012, el procés participatiu del 9-N de 2014 i la candidatura unitària del 27-S del 2015 i arribarien fins als darrers temps: el referèndum del passat 1-O i les seves conseqüències abocades a les eleccions del proper 21-XII imposades a partir de l'article 155 de la Constitució.

Es podria pensar que aquesta iniciativa del CPCF xoca en certa manera amb l'ANC, poc sensible a les sectorials, que haurien d'haver elaborat la doctrina i les iniciatives que ara es demanen reclamant posicionaments reals als nous reptes, socials, econòmics, ecològics, informatius i d'altra mena de la societat catalana. Però no és així, perquè l'ANC veu la iniciativa en marxa amb bons ulls. Presideix aquest Congrés el professor Eudald Carbonell i hi ha cinc vicepresidents entre els quals personalitats de pes com ara Joandomenech Ros, president de l'IEC, Miquel Strubell, Josep Ferrer, Pere Pugès. Després del manifest «Siguem exigents» < http://exigents.cat/manifest/> , el Congrés el Congrés s'ha dotat de la web , com a plataforma think tank (laboratori d'idees), o si es vol, àgora pública oberta a tothom, entitats i persones, a fi que puguin fer arribar les seves propostes sobre com ha de ser el país en el futur. El Congrés, doncs, començà a córrer el passat mes de maig. Com? Gràcies a les possibilitats digitals que permet internet (i sobretot les xarxes socials) i a la programació de diversos actes presencials; les opinions expressades en aquesta doble via confluiran en el congrés en l'àmbit de país i en un altre que amb la presència de personalitats de renom, amb la temptativa de portar Catalunya al món.

«Quina Catalunya vol ser Catalunya?». Aquesta és la pregunta a la qual volen donar resposta els promotors, que no voldrien que la reclamació del dret a decidir eclipsés el debat sobre la construcció de Catalunya. La plataforma, que engloba gent provinent de diferents entitats com l'ANC, vehicularà les propostes per mitjà del primer Congrés Participatiu Catalunya i Futur, que agafa el relleu del Congrés de Cultura Catalana celebrat fa 40 anys.

Pere Pugés, responsable del comitè directiu d'Exigents.cat, el dia de la presentació marcà distàncies amb el procés constituent perquè voldrien anar més enllà del dret a decidir. Josep Ferrer, vicepresident quart del Congrés, confiava que «les conclusions influeixin en la redacció de la Constitució» –una redacció, tanmateix, ja obtinguda i presentada a la Presidenta del Parlament després d'un procés participatiu pel Grup Constituïm– tot i reconèixer que volen anar més enllà de la campanya actual i servir d'inspiració a partits i entitats per orientar part del seu missatge». Eudald Carbonell, president del Congrés,  afirmà que «ara és el moment de la reflexió col·lectiva que no podem endarrerir més, el sistema polític i institucional de fa 40 anys no dona resposta a les reivindicacions de la societat catalana». «Quan el sistema polític queda desbordat, la societat té la necessitat, jo en diria l'obligació, de qüestionar-ho tot», sentencià.

La ponència marc elaborada per una vuitantena d'experts parla de cultura, educació, justícia social, medi ambient, política econòmica, sectors productius i infraestructures, sense defugir aspectes de caire polític com la sobirania, drets i deures, la sobirania, la funció de l'Estat, la seva estructura i les relacions institucionals. Som en ple període d'adhesions i inscripcions i des del juliol ja es poden enviar les propostes fins al gener de l'any vinent. S'han proposat sis grans àrees de participació: 1) Catalunya al món (Els reptes del segle XXI. La construcció d'un nou paradigma); 2) Una societat cohesionada (Cultura, educació, coneixement i comunicació. Societat del benestar i justícia social); 3) L'equilibri amb la natura (El medi natural. L'energia. L'equibri territorial.); 4) Una economia sostenible (Política econòmica, fiscal i monetària. Sectors productius i infraestructures); 5) La Governança (Drets i deures. La sobirania. La política. Participació ciutadana i mentalitat cívica.); 6) Catalunya al món (La funció de l'Estat. L'Estructura de l'Estat. La funció pública. Les relacions internacionals).

No tothom troba encertades aquestes àrees. Per fer només dos exemples: una economia sostenible, no pot anar deslligada del tema ecològic i dels equilibris del medi natural i entre territoris; una societat cohesionada no pot prescindir de la religió, i menys quan el darrer mapa de les religions comptabilitzen 8.061 centres arreu del territori català, corresponents a 13 confessions religioses diferents (i esmentem confessions, no espiritualitats). Servidor mateix ho va exposar de viva veu en l'acte de presentació del passat mes de maig. Hi ha qui assegura que hi ha altres grups que han treballat per al futur de Catalunya. Inicialment, els promotors estarien oberts a assumir treballs i admetre retocs, esmenes i complements als seus documents. Només cal posar-se a la feina fins al proper gener. Som, doncs, en ple temps de participació. Tothom pot participar-hi.

Els mesos de febrer i març de 2018 tindrà lloc, amb debat en línia, la redacció de les ponències provisionals per comitès tècnics, amb un membre de l'IEC compromès en cadascuna d'elles. A l'abril tindrien lloc les sessions de cloenda de cadascuna de les àrees per arribar a les conclusions finals en la cloenda del Congrés. Pel mes de maig de l'any vinent estaria programat un Congrés internacional que faria una Declaració de Barcelona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema