En el capítol X del llibre El Petit Príncep, Antoine de Saint-Exupéry narra la visita del protagonista a l'asteroide 325. Allà vivia un rei que «seia, vestit de porpra i d'ermini en un tron molt senzill però majestuós». De bell antuvi, el monarca va creure que el petit príncep era un súbdit. De fet creia que totes les persones eren súbdits.
La seva vanitat era tanta que tenia enterbolida la visió del món. Estava convençut que regnava sobre tot: el seu planeta, els altres planetes i les estrelles. I volia que es respectés la seva autoritat. No tolerava la desobediència. Era més que un monarca absolut, es creia un monarca universal. No obstant, aparentava ser un bonifaci que sempre dictava ordres raonables.
El sobirà va instruir a un desconcertat petit príncep declamant que «l'autoritat reposa, en primer lloc, sobre la raó. Si ordenes al teu poble que vagi a llançar-se a mar, farà la revolució».
En altres paraules, sense un exèrcit que garantís l'obediència dels súbdits, no es podia doblegar voluntats. Per això, el molt barrut, només ordenava allò que sabia que passaria. Així pensava que seria respectat i no tindria cap problema. Bé, tampoc tenia súbdits.
Era un rei autoritari que clavava la llauna sense pietat. A la pràctica, era un dictador benvolent que, quan se li demanava una ordre raonable, sortia amb un ciri trencat. Per tant, no era mereixedor de cap respecte.
Al mateix temps era un rei que únicament obligava els seus súbdits a fer el que volguessin, tot i que, en no tenir a qui manar, fos irrellevant el seu concepte d'autoritat.
Així s'assegurava, més enllà de l'obediència absoluta, que els actes dels seus potencials súbdits confirmessin el seu poder, en una actitud megalòmana, barrejada d'oportunisme.
Per tant, el líder suprem no era de fiar perquè volia acontentar tothom per evitar-se problemes. Tampoc l'asteroide era un lloc agradable per als qui no es deixaven entabanar per la verborrea d'un personatge histriònic ofuscat per la supèrbia.
En definitiva, l'episodi és una al·legoria que amaga entre línies les bajanades d'un rei que vivia dins una bombolla.
La seva lectura ajuda a copsar el que passa a Catalunya? Bé, milions de persones s'han empassat una gran mentida i ara estan en un «estat de somni» ( ensoñación).
Combreguen amb una república catalana virtual, idolatren un expresident fugitiu de la justícia i consideren l'empresonament preventiu de membres del govern, cessats per dirigir un procés insurreccional, com un acte de venjança d'un estat autoritari i repressor, quan és una jutgessa que ha decidit aquesta mesura.
No deu ser que confonen Catalunya amb l'asteroide 325?
Si és així, la fantasia adquireix una dimensió desconeguda. Ai, que ens farem mal!
