Com que ara tot són revisionismes, sobretot quan es tracta de parlar dels anys 70 i 80 però també respecte a nosaltres mateixos, quan et dediques a això de parlar de sèries i cinema hi ha una pregunta que s'ha tornat molt recurrent: «quina és la primera pel·lícula que vas veure al cinema?» Per descomptat que es refereixen a la primera que recordes haver vist, perquè en moltes ocasions eres tan petit que amb prou feines retenies els colors. La pregunta acostuma a anar acompanyada d'un matís força curiós: «que no sigui de dibuixos». Com si l'animació no fos cinema, o fos una anomalia corregible. El cas és que la pregunta, al final, és molt pertinent, perquè moltes d'aquestes pel·lícules amb què debutem com a espectadors acaben definint d'alguna manera les nostres inquietuds culturals, a banda que et permeten traçar unes apassionants paràboles generacionals. A casa, per exemple, el primer cop que un servidor va entrar en un cinema va ser per veure la versió animada d' El llibre de la selva a Girona, i la segona, per assistir a un passi de La guerra de les galàxies a les Planes d'Hostoles. Potser hi ha matisos en aquestes dades, però és com ho recordo, i hi ha implícita la síntesi d'una manera de créixer. Després d'una temptativa fallida en què vam marxar a mitja sessió, la primera vegada del meu fill en un cinema va ser per a Monsters University (quan va acabar, va celebrar haver-la vist sencera com una victòria esportiva); i la segona, per flipar molt amb Guardians de la galàxia. Disney, Star Wars, Marvel, l'espai i la màgia de l'animació convertits en un pont generacional que, a més, marca un vincle molt clar entre els entorns culturals d'una època i l'altra. Les primeres pel·lícules de pares i fill dialoguen entre elles perquè tots dos som el fruit de la seva essència. Aquesta és una de les grandeses del cinema, que ens resumeix com poques coses ho aconsegueixen fer a la vida. I vosaltres, quina és la primera pel·lícula que vàreu veure al cinema?
