La pesseta
i la bragueta
Mateu Frigoler Teixidor Canet d´Adri
El meu avi sempre ho deia i jo de jovenet no hi entenia res: «Els amos d´aquest món són la pesseta i la bragueta». Diuen que a Frankfurt, seu del Banc Europeu, i Brussel·les, la cova d´Ali Babà de la corrupta Comunitat Europea, són els llocs on es descorden més braguetes d´Europa i no tan sols per fer aigües menors. Els putes dels anglesos ja no van voler entrar mai a l´euro, no estaven gens convençuts i al final ho van veure molt clar. De braguetassos ja en tenien prous a casa seva, des del temps del ministre Profumo amb la seva amant i espia Cristine Keller fins ara, els escàndols sexuals han estat sempre a l´ordre del dia a la Gran Bretanya. Per això es varen decidir pel Brexit, varen dir, val més tenir les vaques a casa, que anar a munyir a la Comunitat i pagar la llet al preu del Baileys.
I és que aixó de la pesseta i la bragueta és més vell que l´anar a peu. El nostre poeta, en Josep M. de Sagarra, ja va dedicar molt temps abans de la guerra uns versos a un polític que deien era de bragueta calenta i que llavors militava a la Lliga, era també regidor de l´Ajuntament de Barcelona.
Deien així: «El senyor Pellicena s´entrena a faltar al sisè manament, la ´querida´ no és pas una nena, però, vaja, no està malament. Se la tira de cara i d´esquena damunt les catifes del Saló de Cent. Ai carai de senyor Pellicena, qui t´ha vist amb el Sant Sagrament i ara et veu fornicant a balquena; ai carai de senyor Pellicena, tan pansit i tan calent».
Que la llei caigui sobre tots vosaltres
Victoriano Marcos Fernández
No sé què pot pensar el poble, però, considero/ opino/ crec que heu faltat al respecte al poble català i a la «democràcia». Comencem per dir que mai ha estat un país democràtic, ni Catalunya ni la resta d´Espanya. Estem en la fase preliminar, d´aprenentatge, d´assimilació, o com es vulgui dir, del funcionament democràtic; aquesta fase s´inicià l´any 1978 i seria bo poder passar a una altra fase. El paripé que es va fer el divendres fou vergonyós. Desitjo que paguin tots els mals que ens heu fet als ciutadans, de tot Catalunya i de tot Espanya. Abans de ser un país independent, s´ha de condemnar el Sr. Bárcenas i part de la cúpula del PP i ... el Sr. Millet i el clan Pujol. I que caiguin totes les branques de l´arbre (com va dir el Sr. Pujol/una cita del Sr. Pujol). Els Srs. Felipe González, José Mª Aznar, José Luis R. Zapatero i Mariano Rajoy, que han sigut els que us han donat suport a la màfia de CiU, ara PDDeCAT. Que la llei caigui sobre tots vosaltres. Lamentablement el meu vot anirà cap a un altre partit el dia 21-D per què el meu partit m´ha traït, ha declarat una cosa que ni els mateixos polítics creuen. Espanya ens ha robat i CiU i PDeCAT ens ha dessagnat.
Crònica d´una mort anunciada
ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA
La veritat és que tots sabíem que la nounada República naixia ferida de mort. Talment la famosa novel·la en sabíem el final i que els odis i rebuigs del govern central serien els pitjors possibles. Però crec que la reacció ha estat totalment desmesurada. Recordo el Rajoy criticant Veneçuela perquè tenia presos polítics i que això era no tenir democràcia. Resulta que també té la memòria atrofiada perquè ja em direu si ell no ha engarjolat polítics que només han complert la voluntat del poble. Ens deu prendre per babaus i som força més espavilats que ell i els seus camarades.
El que pot passar tenint aquests sàtrapes al govern ningú ho sap perquè el que sí sabem és que són tramposos com els tril·lers i buscarà tots els camins perquè els nostres no guanyin. Sentir un tipus com l´Albiol dient: «Si ganan los independistas volveremos a aplicar el 155» ja els deixa retratats.
Europa segueix sorda i incapaç d´amonestar el «magnífic» Rajoy i no es donen o no volen adonar-se que estan protegint un veritable sàtrapa protegit per una colla de «llepaculs» tan curts com ell a més d´una majoria de lladres que se les campen tan feliços. Al Borrell per anar contra Catalunya li perdonen la pena que mereixia pels delictes comesos i només és un exemple.
Com acabarà tot? És una incògnita, però si la justícia funcionés com Déu mana segur que Catalunya deixaria de ser l´ase dels cops. Nosaltres som molt diferents, a millor sens dubte i això els cou tant com tocar una ortiga. Jo només demano que es facin legals les eleccions, sense trampes per part de cap partit i que el resultat, sigui el que sigui, es respecti totalment. Per una vegada la democràcia prevaldria i viuríem altre cop en pau i prosperitat, que és el que tots desitgem ara mateix.
