Qui més qui menys, quan arriba a una determinada edat ja pot confessar quines van ser les seves primeres lectures clandestines, els títols que realment van marcar un abans i un després en el desenvolupament personal. Jo he de dir que els primers llibres adults que vaig tenir a mà van ser els que tenia el meu pare damunt del seu despatx, en una petita impremta de Girona. Bàsicament eren diccionaris, manuals d'ortografia i catàlegs tipogràfics. Una impremta basava la seva credibilitat en la quantitat d'errates que deixava passar en les seves publicacions i en la qualitat dels tipus de lletra que utilitzava, que eren costosos i limitats. De tant en tant s'havien de renovar i de comprar-ne de nous, i per aquest motiu les foneries tipogràfiques oferien els seus productes en forma de catàlegs. Eren uns llibres gruixuts i ben enquadernats que jo em mirava i remirava amb curiositat. Recordo molt bé el dia en què em vaig aturar en un de concret, d'una marca americana, que oferia matrius per a linotip. Després de les lletres, en minúscula i majúscula, i dels números, venien altres caràcters, entre els quals hi havia un petit punt volat denominat «Catalan Point». És difícil descriure l'emoció que em provocava observar aquella pàgina on, des d'un país tan llunyà i poderós, es reconeixia l'existència de la cultura catalana, encara que fos en la forma d'un minúscul punt volat que només servia per a separar les eles geminades. Gairebé cinquanta anys després, quan ens hem posat en el centre d'atenció mundial, penso que potser ara és el moment de fer avinent que, més enllà del «Catalan Point», Catalunya ja és un alfabet complet.
