Des de fa dies, setmanes, suposo que se n'han adonat, que puja una flaire com de resclosit, com de naftalina, com de podrit, és la flaire d'una democràcia que s'esmicola en el moment que es converteix en una eina, en una arma contra un govern i un parlament escollits democràticament, contra un país que discrepa d'un estat en el qual se sent maltractat. És d'aquelles flaires que s'instal·la a les fosses nasals de manera persistent, inaguantable, que afecta la resta de sentits, que ho envaeix tot i en tot moment, que taca d'insults el llenguatge i de falsedats el missatge.

No estic segur que aquesta ferum de cosa passada s'esvaeixi amb la convocatòria electoral per la senzilla raó que aquestes eleccions compleixin uns requisits democràtics mínims, tant per com i qui les ha convocat, com per com i qui no podrà participar-hi plenament, perquè o bé és a la presó, o bé és a punt d'entrar-hi o bé és en un altre país per evitar entrar-hi.

No, no ens lliurarem fàcilment d'aquesta flaire quan aquells que s'atribueixen l'única legitimitat democràtica ja amenacen de mantenir les mesures antidemocràtiques i decretar-ne de noves. Allò més trist, però, és que només uns pocs s'adonen d'on surt la podridura. La majoria es limita a creure la versió oficial, la flaire és una fragància meravellosa confeccionada amb els ingredients que fan trempar mig país, aquells de l'Espanya unida mai serà vençuda i pels quals només hi ha una Espanya, gran i lliure. La resta, els dissidents, són grans a la cara o al cul que cal extirpar amb tots els mitjans.

Malauradament, i temps al temps, no hi haurà una unitat d'actuació per foragitar aquesta flaire insuportable. La política i el país tenen tempos diferents i ara els polítics ja s'han instal·lat novament en campanya electoral i curiosament s'obliden de la flaire que persisteix, que no se'n va, que passat el dia 21 continuarà essent-hi, sense que haguem fet tot el que tocava per eliminar-la.