Els diaris catalans i espanyols que tenen sobre la taula totes les cancelleries europees són El País, La Vanguardia i l' ABC. Jo normalment llegeixo La Vanguardia, El País i el Diari de Girona i miro els articulistes i editorials de El Periódico. I aquest diumenge (5/11/2017) he quedat gratament sorprès per algunes coses que passo a comentar.

En primer lloc m'he alegrat de llegir com Enric Juliana descriu el que va passar a Palau el dijous al matí des de que el President va anunciar que convocava eleccions fins a la proclamació de la DUI i les negociacions prèvies. Confirma el que vaig explicar de forma resumida (m'ho havia explicat un dels que varen viatjar a Bilbao i que figuren en la llista que dona Juliana) en el meu article del dia 3 en aquest diari. I, a partir dels fets confirmats, encara em pregunto el perquè de la terrible campanya intimidatòria sobre Puigdemont en les hores de la decisió que varen acabar en la DUI suïcida i sense efectes reals aprovada pel Parlament. Entenc que ho fessin els decebuts del pinyol i els de la CUP, però que s'hi apuntessin amb totes les seves forces els d'ERC encara no ho entenc. Em fa la impressió de que es varen apuntar al «quant pitjor, millor» un eslògan que casa perfectament amb l'ideari de la CUP. I no entraré en especulacions, ja saben els fets, ara ens toca a cada qual la seva interpretació.

En segon lloc Màrius Carol en el seu faldó titulat «Sin subir la nota» diu de les agències de rating «Las agencias creen que la solución pasa por cambiar la Constitución y resolver la financiación». I en la mateixa Vanguàrdia, Manel Pérez en la secció econòmica escriu l'article «Los deberes de Rajoy» i diu una cosa semblant referint-se al que seria convenient pel creixement econòmic. I tot això es publica el mateix dia que El País en la seva editorial afirma que la reforma de la Constitució no pot posposar-se més i es demana a Rajoy que obri la porta a aquesta reforma que altres partits venen proposant de fa temps. És a dir la necessitat d'una negociació i un pacte que resolgui, entre altres coses, l'encaix de Catalunya i el seu finançament són reclamats curiosament pels diaris més influents del centre-esquerra aquest diumenge (i el dilluns quan envio aquest article l'editorial de El País hi insisteix). I també en aquest cas els deixo la reflexió sobre la taula perquè, si volen, hi pensin. És una oportunitat per Catalunya? Perquè molts diuen i és cert que prop d'un 80% de catalans voldrien un referèndum però més d'un 65% diuen estar a favor d'un acord que donés més autonomia i millor finançament.

Mentrestant la campanya està engegada i les incògnites a pocs dies de tancar el termini per fer llistes i coalicions encara són importants. Però jo crec que el més desesperant és que, o canvien molt les coses, o aquesta campanya serà un patir, una campanya electoral de frases èpiques i sense cap discussió sobre propostes concretes. Els problemes de la ciutadania (l'essència dels programes electorals normals), com les retallades de l'estat del benestar o els programes per afrontar els canvis tecnològics que s'albiren i ja estan influint en el nostre desenvolupament per posar algun exemple, quedaran al marge. Els independentistes plantejaran una campanya basada en el victimisme de sempre, sense cap programa real ajudats per la resolució judicial desproporcionada que ha portat alguns membres del govern a la presó. Si no s'ho creuen llegeixin el tuit d'en Junqueras quan va entrar a la presó «feu tot allò que estigui al vostra abast perquè el be derroti al mal a les urnes el 21D». O sigui que l'ex-vicepresident ens diu que tots els que no el votem pertanyem al mal, som els dolents. Les connotacions religioses i profètiques de la frase són evidents. Fins ara representaven Catalunya, ara inclús saben qui és el mal. Trobo que com idea per cosir la divisió existent entre la ciutadania de Catalunya, un clam de la majoria de partits en els seus programes, és realment brillant. I que no em diguin que és un tuit escrit sense pensar perquè tots tenien preparats els missatges que enviarien si els enviaven a la presó.

Com acte de precampanya estaria bé que tothom fes una repassada al programa de Junts pel Sí a les darreres eleccions i comparés el que deien i la realitat en la que ens trobem ja que són els responsables catalans de on hem arribat. I espero que en la campanya la qüestió econòmica, que Catalunya i Espanya estan empobrint-se i perdent oportunitats si sigui motiu de discussió seriosa.