No sé qui va dir que un home es pot explicar a partir dels amics que té. Potser no ho va dir ningú i m'ho he inventat. Si és així, crec que m'ha quedat prou rodó com per un dia ser el punt de partida d'una columna de Marius Carol, l'home que té la millor col·lecció de cites de Catalunya per fabricar articles.
Aquests dies tothom parla d'un amic en concret. De l'home del cabell blanc que acompanya a tot arreu el president Puigdemont a Brussel·les i que tant ha intrigat alguns mitjans de comunicació -per referir-m'hi d'alguna manera- de fora de Girona. Mitjans que van trigar força dies en descobrir que es tractava de l'empresari Jami Matamala, sobre qui han gratat tot el que han pogut per descobrir qualsevol cosa sobre ell. «El amigo del golpista es...», titulava una ronya d'aquestes que es publica per internet i que no sé per quina inconfessable perversió hi ha gent que ho llegeix.
Matamala és una persona fonamental en el pas de Carles Puigdemont a la política activa. S'atribueix a l'empresari la proposta a Puigdemont per ser candidat a l'alcaldia de Girona el 2007, quan l'advocat Carles Mascort va renunciar-hi. Puigdemont va ser, aleshores, candidat per accident. Per accident induït (per la CUP) també es convertiria, anys més tard, en President. Què hauria passat si l'advocat no s'hagués fet enrere? La història, que és una correlació d'accidents, hauria canviat per complet. N'estic convençut!
Per acabar si que recorro a una col·lecció de frases, no tan completa com la de Carol. En concret a un vell proverbi que diu que els amics de veritat són com la sang, que quan estàs ferit venen cap a tu sense que ningú els cridi. Com Matamala, que ha decidit deixar-ho tot fins que calgui per socórrer el president exiliat.
Si algun dia em trobés en una situació tan inclement, m'enorgulliria tenir un amic així.
