La falsedat més recurrent en la interpretació del baròmetre electoral del CIS afirma que «Catalunya preocupa els espanyols per sobre de la corrupció». Per tractar-se d'un Estat amb un Govern, es podria precisar que « Rajoy ha aconseguit que l'independentisme amagui la corrupció», però a més no passa el mateix. Fins i tot un periodista pot advertir que el llistat del «principal problema que existeix a Espanya» complementa la «corrupció i el frau» específics amb «els polítics en general, els partits i la política», a més del «Govern i partits o polítics concrets». Amb la formació governamental campiona en corrupcions, la suma de tot l'anterior dona un 71 per cent de preocupació que desborda fins i tot l'atur, i més que duplica el 29 per cent de Catalunya.
El baròmetre del CIS aconsegueix empitjorar les interpretacions errònies alienes. Ha alimentat l'obsessió generalitzada amb l'enfonsament de Podem, que concorre estranyament amb una altra baixada del PSOE convertit en escolà del PP. És més important ressenyar que la suma del 46 per cent dels populars amb el partit a la seva dreta, Ciutadans, col·loca el binomi que actualment governa a la vora de la majoria absoluta. I com que es concedeix a Rivera una trajectòria ascendent, s'apuntala la supremacia conservadora.
La majoria absoluta de PP i Ciutadans demostra simplement que el baròmetre està mal confeccionat, evitant la paraula falsedat per respecte als treballadors que no dirigents del CIS. Per tercera vegada consecutiva en període preelectoral, s'encoratja més que es prediu una hegemonia de la dreta que casualment afavoreix les pretensions de Soraya Sáenz de Santamaría, responsable de la institució. Retrocés dels populars, però amb un ganxo que catapultaria a la número u del Govern.
La «perseverança» de l'institut de sondejos, per utilitzar la virtut que la seva responsable política va adjudicar Puigdemont, pot aconseguir que els espanyols acabin votant segons els ordena la vicepresidenta, casualment la ministra més valorada del sondeig.
