Carme Forcadell i companyia s'han salvat de la presó indefinida amb arguments polítics, que no jurídics. Van convertir la seva declaració al Suprem en un míting polític, ara en favor d'Espanya per contrast amb les seves proclames independentistes d'una setmana enrere. La llibertat sota fiança va ser acordada de comú acord per un magistrat del Suprem, per un ministre reprovat i per un fiscal general del Govern reprovat, ja que tots ells es van pronunciar sobre els criteris polítics que emmarquen l'absència de reixes. Per tant, la presidenta del Parlament i la resta de la taula adquireixen el rang d'alliberats polítics. Simètricament, aquesta constatació obliga a concedir als deu empresonats sense possibilitat de fiança el rang de presos polítics. Excepte per a aquest engrut hipòcrita anomenat Amnistia Internacional.
La mitja dotzena d'instàncies judicials espanyoles i belgues absorbides per la crisi catalana només coincideixen que afronten un problema polític. A partir d'aquí, l'entusiasta Audiència Nacional pensa que tots han d'anar a la presó perquè més dura serà la caiguda, el Tribunal Suprem tempera el furor de l' «a por ellos» i veu desproporcionada la privació de llibertat, el jutge belga no adverteix motius ni per detenir els rebels secessionistes sediciosos, i al Tribunal Superior de Catalunya se l'expulsa del festival per tou. Això s'anomena argumentació jurídica, encara que seria més apropiat concloure que hi ha alguna cosa més greu que els tertulians enrolats a jutges, i són els jutges que prenen el paper de tertulians.
A Forcadell només li ha faltat demanar un lloc en la llista de García Albiol, la ultradreta també brama perquè s'ha adonat que el corporativisme polític transversal està per sobre del nacionalisme català o espanyol. La justícia ha consagrat tan abnegats esforços a un procés català sense un sol ferit lleu i, pel que sembla, sense un sol creient disposat al martiri, que no ha pogut protegir la dona assassinada a Elda pel seu excompany. L'endemà que fos detingut i posat en llibertat per l'aparell judicial.
