Benvolguts politòlegs

11.11.2017 | 02:40

Vaig escriure en el cercador de Google: «He llegit un article molt bo sobre Catalunya». I Google em va respondre: «No s'ha trobat cap resultat per 'He llegit un article molt bo sobre Catalunya'».

Vol dir que està per escriure. O que està escrit i ningú hi ha ensopegat. O que alguns el coneixen, però no el citen per gelosia. No ho sé. En qualsevol cas, em quedo sense llegir el millor article possible sobre l'assumpte català i sense assabentar-me a fons, per tant, de què va la cosa. I és que no va cada dia del mateix. Per exemple, quan Puigdemont va fugir a Bèlgica passant per Marsella, tothom feia acudits de la qüestió. Jo, com que no tinc personalitat ni idees polítiques pròpies, també. Però han passat els dies i resulta que la maniobra no va ser tan idiota, o no va ser idiota en absolut. Als comentaristes polítics se'ls ha gelat el somriure. L'extradició, en el cas que es concedís, trigaria almenys tres mesos. És a dir, seria després de les eleccions, a les quals es pot presentar i fer campanya des de Bèlgica. No se'n va anar a la babalà, doncs, sinó com a producte d'una estratègia que ja ha començat a donar els seus fruits.

En tot aquest embolic, els independentistes van sempre un pas per davant dels analistes polítics, fins i tot del Govern. Segurament, comptaven també que el fiscal Maza actuaria i la jutgessa de l'Audiència Nacional ficaria a la garjola mig Govern, el que de moment proporciona més rèdits polítics als empresonats que als empresdonadors. Cada vegada que mouen una fitxa, fa la impressió que coneixen els següents 12 moviments de l'adversari. De manera que la gent ingènua com un servidor, que s'alimenta d'editorials intel·ligents i tertulians astuts, es passa el dia canviant d'opinió, de manera que queda fatal davant dels seus.

- Però si ahir vas dir que això de l'exili belga era d'òpera bufa.

- Potser ho hauria d'haver deixat en òpera a seques.

Està un fart de dir-se i de desdir-se, i tot perquè ningú, segons Google, ha escrit encara el millor article sobre la crisi catalana. És que ni Gabilondo acaba d'endevinar la tecla. Estimats politòlegs, a veure si s'hi posen d'una vegada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema