Unió Democràtica es va presentar en solitari les darreres eleccions catalanes del 27 de setembre de 2015 i va obtenir poc més de 102.000 vots. Els dies posteriors a aquells comicis es va especular molt sobre qui es podria beneficiar en un futur d'aquesta bossa d'electors. Tothom donava per mort el partit de Josep Antoni Duran Lleida abans d'hora. Unió, com a tal, ha desaparegut dos anys després, és cert. Però alguns dels acòlits seguidors de l'etern líder intenten mantenir viu l'esperit polític. El seu, és clar, i han fitxat pel PSC posicionant-se en llocs destacats de les llistes per assegurar-se una cadira al futur Parlament. Miquel Iceta és intel·ligent i hàbil com ho és en Duran Lleida i les seves raons deu tenir per haver signat aquest pacte que sembla que pretén anar més enllà dels democristians i incorporar més tendències ideològiques que li obrin l'espectre. La casa gran del catalanisme, auguren alguns experts, un concepte que va popularitzar un tal Artur Mas. La primera vegada que vaig sentir la hipòtesi que el PSC podria aprofitar-se electoralment d'Unió era el 2000. En plena investigació del cas Treball, els socialistes renunciaven a utilitzar-lo en campanyes, per si de cas. D'allò ja en fa 17 anys, han passat moltes coses i la situació és radicalment diferent però, al final, ha passat.